marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
8 de setembre de 2016
0 comentaris
ELS PÈLS URTICANTS DE LA TARANTA
On van a parar els cadàvers
de les guineus i l’aroma
morta dels gladiols?
Abandona l’home
resignat a la llangor,
somriu i mata’m
com si fossis taranta
i jo llagost.
Ja saps que la vida balla
al ritme que li marquen
les bales disparades
pels sicaris de l’aritmètica.
I que el desig ja no obre
les portes de la por
ni l’esgarrifança no sembra
inquietud a l’esquena
de la lascívia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!