La iŀlusió segueix intacte, Muriel, i no hi valen cap de les invectives per atemorir-nos. Un sol estel que marca el camí, el de la dignitat del poble, entre consteŀlacions d’estelades que ens renoven constantment l’aire que volen respirar: el de la llibertat. No hem perdut una sola unça de força, Muriel, ans al contrari, en tenim més de cada dia. La potència de les sis síŀlabes segueix granant en la terra que som i volem ser, Muriel. No tenim aturador i aconseguirem ser nació adreta com somniaves. Sí, Muriel, som el somni que pren cos per estimar-lo
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!