marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de setembre de 2016
0 comentaris

LA FESTA DE LA GALLINA QUE TORNÀ CARABASSA

Els pobles són les seves llegendes, ja ho sabem, i per això cal preservar-les i difondre-les, naturalment. I si sobre alguna de les seves llegendes se’n fa festa, s’haurà clos amb excel·lència el cercle prodigiós –i necessari- de la transmissió. Algunes de les anomenades neofestes que han esclatat a Mallorca els darrers anys obeeixen a aquest patró. La darrera va arrencar ahir a Bunyola, el meu poble, i engegada per un grup de dones, la qual cosa encara la fa més engrescadora: la festa de “La gallina que tornà carabassa”.

La llegenda és deliciosa i està recollida a l’obra “Tot pot ser en aquest món. Llegendes i contarelles de Bunyola i Orient”, de Bàrbara Suau Font, Elisabet Abeyà Lafontana i Gaspar Valero Martí, editada per Documenta Balear l’any 2009.

Abreujadament la gent conta que Andreu Quetgles Creus, Pis de malnom (1877-1939) i la seva dona, n’Aina Canals Suau, n’Ainons, (1877-1957), vivien a un pujador del carrer d’Orient. Conten que n’Andreu Pis era un home molt gandul, bravejador i molt afectat de gorrejar. Anava sempre ben dret, amb un mocador pel coll i un gaiato amb el mànec de plata. Diuen que solia anar molt a Palma i que hi feia de prestamista. També era molt jugador de cartes.

N’Ainons havia de fer molta feina per mantenir el ritme de vida de l’home i anava a emblanquinar cases, a collir i a pellucar. Feia feina de nit i de dia perquè n’Andreu solia passar la major part del dia pel poble, de cafè en cafè i de tertúlia en tertúlia.

Conten que en Pis, a més, nedava nuu a un safareig i que als al·lots que hi anaven a nedar els deia: “Al·lotets, no hi pixeu, que jo en bec!”.  Els al·lots li deien ‘El rei dels granots’ perquè nedava com un granot per no banyar-se el cap.

En Pis solia anar a seure al taller del sabater mestre Miquel Biniali, home intel·ligent i un poc filòsof. Sempre estava enrevoltat d’homes amb qui feia tertúlia. En Pis sempre hi era i un dia s’hi presentà bravejant que ell i n’Ainons dinarien de sopes de brou de gallina. Aleshores era cosa rara tenir una gallina per menjar entre setmana. Només en solien menjar algun diumenge o per Nadal.

La llegenda conta que els sabaters, cansats de sentir bravejar tant n’Andreu, n’hi volgueren fer una. Un dels sabaters s’aixecà, i amb l’excusa d’anar a la cisterna, sortí pel corral i se n’anà a can Pis. En ser a la cuina li canvià la gallina per dos trossos de carabassa i se’n dugué la gallina al taller. En Pis, en destapar l’olla i trobar els dos trossos de carabassa, quedà tot desconcertat. Quan arribà n’Ainons de fer feina li digué: “No t’ho creuràs, Ainons, però sa gallina mos ha tornada carabassa!”.

Quan n’Andreu Pis tornà l’horabaixa al taller de mestre Miquel Biniali, els sabaters li feren més cas que mai i li demanaren que els contàs la vega de la gallina. N’Andreu els digué que havia sentit contar moltes coses en aquest món, però que una gallina tornàs carabassa, mai. Els sabaters i tertulians, li contestaren: “Andreu, tot pot ser, en aquest món!” I ell els respongué: “Sí, tot pot ser, però una gallina no pot tornar carabassa!”.

I des d’aleshores, a Bunyola en sentir l’expressió “Tot pot ser en aquest món!”, la gent hi afegia: “A no ser la gallina tornar carabassa… I a en Pis li va tornar!”.

La primera edició d’aquesta festa, que obrí les festes de sant Mateu, va ser ben lluïda i participada. Tant de bo tingui la continuïtat que es mereix.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.