marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de setembre de 2016
0 comentaris
LA DEU QUE FA LA MAR GRAN
Deixar-te beure lentament pel paisatge.
Posar-te en mans de qui sap tractar la terra,
diluir-te tot dins la seva parla
tot assumint les senyeres que enarbora
perquè provenen de la saba,
de la deu que travessa els camps
i la pell per fer la mar més gran.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!