Entre feres afamegades
i captaires diletants
passa l’aire que enamora
incauts i desdenyosos
per recordar als escopòfils
que cap harmonia
no vol cap calvari
i que el delit sempre troba
qui li besi els peus bruts
i la carn viva.
I que la felicitat
acomplexada dels rebels
és capaç de conquerir
alcàssers de renúncies
i de descriure
l’amor ferreny pels baixos fons,
per la bellesa més canalla,
pels pixums dels carrerons
que deploren la llum
i els seus guardians.
La llibertat ha de ser
el nostre pa de cada dia,
per molt que aquest pa
sigui un roc o un arenal.
Entre el pa i la pau, els cors
dels febles que temem
tant el fusell com la gana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!