El sanatori –encara en queda aquest nom en la memòria col·lectiva mallorquina- de Caubet, a Bunyola, es va començar a edificar el mes de juliol de 1928 a instàncies del propietari de la finca, que no era altre que en Joan March, en Verga, que nou anys abans l’havia comprada al marquès de Campo-Franco. Durant
Maribel Ripoll Perelló, comissària de l’Any Llull que celebren les Balears, acaba d’editar un text breu però enter i fonamental per atansar-se a Ramon Llull i saber qui era, què percaçava i què ha aportat tant a la història d’Occident com a la nostra cultura: “Ramon Llull, el viatger de la paraula”. Es tracta d’un
Els parcs urbans també s’han globalitzat i pertot són iguals. Llàstima. El sòl de terra i grava ha estat substituït per un trespol com a de cautxú que evita, certament, esgarrinxades i genolleres, però hom es demana per què s’han d’evitar aquests petits accidents que reclamen una passada testimonial de mercromina que demostra que ja
A iniciativa del Consell de Mallorca i de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, aquest dijous, 14 de gener, a les 19h, a La Misericòrdia de Palma, s’inaugurarà l’exposició “LA FI DEL REGNE ENMIG DEL MAR?”, produïda el passat juliol des del Born CC de Barcelona i, posteriorment, presentada a Eivissa i a Formentera a proposta dels respectius consells. A la
Les persones socialment excloses són pidolaries de mena i en tenen motius sobrats, és clar. Demanen sòl i sostre, un plat de calent, un jac o unes sabates per seguir deambulant, i, si pot ser, uns cèntims per tabac, per una canya furtiva o per capricis de pobre empobrit. La gent que solem fer-los costat
Atacat durament i implacable pel vertigen i el regiró d’estómac, es desperta quan encara no són les cinc de la matinada. Fa anys que la malaltia de Ménière el martiritza i per molt acostumat que estigui a les crisis, quan arriben, l’apallissen tant que morir voldria. L’otorinolaringòleg que li diagnosticà el mal, fa una pila
Finalment hi ha acord per començar el procés de desconnexió del Principat de Catalunya de l’Estat espanyol. S’ha fet en el darrer alè, sorprenent tothom o gairebé, tot palesant que aquests alens de les darreries també hi són i compten, per molt que l’avès sigui desantendre’ls. I tanmateix, atenent allò que es diu i determina
A migdia, amb la barra de pa davall el braç, pujava a casa amb l’ascensor acompanyat d’una adolescent amiga, he suposat, d’una veïna nostra. Portava uns auriculars cridaners, dels que s’usen, que dèiem abans de dir que estan de moda. S’ha decantat l’orellota esquerra per saludar-me educadament i demanar-me a quin pis anava. En haver
El cel no pot presentar més goteres ni els parlaments més turmassots sàdics ficats a redemptors. Ja no queden teulades per apedregar ni argumentacions sòlides per disputar. Mac, pedra, còdol, reble… La major part de tot és eteri, lívid, gasós; un ball seductor de núvols, d’aerosols de flaquesa i consternació a la recerca de la
Mentre els dirigents de la República Popular Democràtica de Corea –altrament dita Corea del Nord-, liderada per Kim Jong-un -personatge grotesc que sembla el malvat d’uns dibuixos animats poc agradosos i que democràticament i pulcra heretà la presidència del seu pare i aquest del seu- diuen que han llençat una bomba termonuclear o d’hidrogen i
Des que l’home i la seva condició decidiren de protegir-se els peus del fred i les ferides amb pells d’altres animals, el calçat ha anat incorporant una simbologia prou densa que no ha fet més que refinar-se amb el temps. La forma i els colors de les sabates han expressat –i expressen- a més del
L’home trist que avança pel caminal que porta al casal que asila, diu que s’ha trencat, que tot ell és una trencadissa. La porcellana més fina i elaborada, també es trenca, pensa per ell i tanmateix l’apreciació no li serveix de consol. I sent que algú crida l’obri bitzoc a la tristesa més pregona, a
Lloatxima acompanya el seu home, en Julià, a la tanda de quimioteràpia a l’hospital públic de referència. Sembla que l’evolució del seu càncer de pulmó pinta bé, però amb aquest mal del diantre mai no se sap, assevera ella. L’oncòleg que porta el seu marit, Roger Descamp, és indecentment jove, diu Lloatxima, i ben agradós
Ara que l’hivern refreda, no m’allunyeu de la mar ni dels penyals que la vetllen. Deixeu que la saladina em preservi el poc coratge que em resta com a vestigi de peremptòries lluites i combats tan necessaris per guanyar-nos l’alenada i el pa diari del poble. Que el vent s’emporti les mates escrites amb la
Els cavallets, avançat el segle vint-i-u de la globalització i les noves tecnologies de la comunicació, segueixen fascinant criatures i altres éssers especials. Per Nadal, els ambulants s’instal·len en places i parcs com a part de l’ornament nadalenc ciutadà, i malgrat la seva precària ufanor, els infants volen colcar-hi. En veure la seva cara de