marginàlies

Finalment hi ha acord per començar el procés de desconnexió del Principat de Catalunya de l’Estat espanyol. S’ha fet en el darrer alè, sorprenent tothom o gairebé, tot palesant que aquests alens de les darreries també hi són i compten, per molt que l’avès sigui desantendre’ls. I tanmateix, atenent allò que es diu i determina en l’acord, la solució per sortir de l’atzucac no es va coure posant-hi el turbo; vull dir a l’atropellada i precipitadament, ans al contrari. No conec els negociadors, els enginyers d’aquesta entesa, ni sé si s’han fet públics els seus noms, però catifa vermella per ells.

És clar que tots podem treure bisturí i pinces i analitzar i espinzellar nivells de generositat, graus de cessió i altres particularitats gens menyspreables. Com sigui, finalment ha importat més engegar el procés emancipatiu que deixar passar una oportunitat històrica i aquesta és la lliçó que han après, sobretot, els contraris a aquesta decisió majoritària, motiu pel qual també han engegat tot d’una els poderosos obusos de la por, les amenaces i les mentidotes.

Ara és l’hora. Ara cal, més que mai, evitar qualsevol escletxa i tirar endavant, engegar les estructures de l’estat que cal. La feina serà molta, però mai no hem temut l’esforç.