Ara que l’hivern refreda,
no m’allunyeu de la mar
ni dels penyals que la vetllen.
Deixeu que la saladina
em preservi el poc coratge
que em resta com a vestigi
de peremptòries lluites
i combats tan necessaris
per guanyar-nos l’alenada
i el pa diari del poble.
Que el vent s’emporti les mates
escrites amb la suor
del silenci i la sang presa
de qui fuig de l’esclavatge.
Ara que el fred agombola
els cims i les valls de casa,
deixeu que l’escuma escrigui
als rocams i amb lletra clara
el crit d’alliberament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!