marginàlies

Mentre els dirigents de la República Popular Democràtica de Corea –altrament dita Corea del Nord-, liderada per Kim Jong-un -personatge grotesc que sembla el malvat d’uns dibuixos animats poc agradosos i que democràticament i pulcra heretà la presidència del seu pare i aquest del seu- diuen que han llençat una bomba termonuclear o d’hidrogen i molts altres dirigents polítics i experts del món mundial ho dubten seriosament, el president nord-americà Barack Obama plora davant les càmeres de televisió en anunciar que està disposat a tirar endavant per decret, si cal, una nova legislació que millori el control sobre compradors i venedors d’armes, i endureixi les penes per la seva venda il·legal.

Sembla que Obama no pogué reprimir el plor en recordar la massacre de l’escola de Sandy Hook de Newton, Connecticut, el 14 de desembre de 2012 i en la que moriren 20 nins i 6 adults. Sap que ho té cru per tirar endavant la iniciatica perquè la majoria del Congrés dels Estats Units és dels republicans, que branden amb tota la potència que poden –i que és molta- la segona esmena de la Constitució nord-americana que permet portar armes. I tem encara molt més la potència de la National Rifle Association of America (NRA), el grup de pressió més potent del seu país. Poca broma: és l’associació de drets civils –així es considera- més antiga dels USA que manté l’activitat. Obama digué intentant interrompre el curs de les llàgrimes que el preu de la llibertat de la ciutadania dels Estats Units d’Amèrica no pot ser l’acceptació de massacres com les de Sandy Hook que, anualment, maten més de 30.000 persones.

Tothom és lliure de creure’s les llàgrimes d’Obama. Jo me les crec, sincerament. Com també crec que no les pogué reprimir: encara que plori per vint nins assassinats, les llàgrimes reflecteixen fragilitat i la feblesa no és pròpia d’un bon president. Tanmateix, les llàgrimes obames no ablaniran gens els de la NRA.

També som lliures de creure’ns si els nord-coreans han provat o no una bomba d’hidrogen. Kim Jong-un i el seu règim gens republicà, encara menys popular i ni mica democràtic juguen sempre seguit amb les mentides i les veritats ocultes, raó per la qual són capaços de cometre qualsevol bestiesa, de neutrons o d’hidrogen. Kim Jong-un no té cap NRA, ni cap Congrés que li pugui fer la guitza. Ell, a qui no li rigui les gràcies, el fa matar, curt i ras. I mai no li veurem caure cap llàgrima, clar, que ell és el lider suprem.