marginàlies

El sanatori –encara en queda aquest nom en la memòria col·lectiva mallorquina- de Caubet, a Bunyola, es va començar a edificar el mes de juliol de 1928 a instàncies del propietari de la finca, que no era altre que en Joan March, en Verga, que nou anys abans l’havia comprada al marquès de Campo-Franco. Durant la Guerra Civil, concretament el setembre de 1938, en March el cedeix com a “Sanatorio Caubet” al “Patronato Nacional Antituberculoso”, nom que mantindrà fins al 1968. Aquest any passa a dir-se “Hospital de Enfermedades del Tórax Juan  March” i el 1991 canvia a “Hospital Joan March”.

El sanatori de Caubet, per als més vells, encara reté un deix de maledicció en haver atès durant molts anys i com hem vist persones afectades per la tuberculosi, malaltia amb un alt índex de mortalitat fins que primer l’estreptomicina -cap al finals dels anys quaranta del segle passat- i després la isoniacida, entrats ja en la dècada posterior, aconseguiren vèncer-la. El destí tràgic de la majoria dels malalts atesos quan la tisi matava a dojo, li atribuí una aurèola gairebé sinistre. També diuen que fa molts anys algú havia sentit a dir que en el seu forn alguns feixistes hi cremaren alguns republicans.

I Caubet, tanmateix, és un indret aclaparadorament bell i agombolador. Té l’alçada que més s’adiu amb la mirada tafanera, la que ho té tot a mà, on tot és a l’abast per poder atansar-t’hi amb dues passes llargues, i amb l’aire millor per als pulmons –i altres òrgans, certament- més castigats.

Ara mateix atén persones amb problemes respiratoris i actua ensems com a centre sociosanitari de la xarxa pública de salut de Mallorca. Qui hi té familiars o persones properes hauran pogut sentir el benestar que s’hi respira i el bon tracte que reben els malalts.

L’eximpresident Bauzá, el desconstructor, el senador que no mereixem i deshonra la ciutadania de l’arxipèlag, el va voler tancar i la pressió popular ho va evitar. I a canvi, Caubet segueix guarint. I ho hauria de fer pels segles dels segles.