marginàlies

Des de fa un temps, per les vies que han obert les xarxes socials, s’han estès localismes lingüístics que faríem bé de seguir usant i no sols per conservar aquest tresor immaterial que ens convé conservar, sinó per refer les males relacions que, ara mateix, mantenim amb la llengua que ens identifica.

A Bunyola, el meu poble, n’hem rescatat uns quants, d’aquests endemismes. Bàrbara Suau, estudiosa tan enterca com seriosa de tot el que concerneix la vila, n’ha presentades un bon grapat. D’un d’ells, “ubiti”, fins i tot, n’ha fet un estudi tot recollint les definicions que li han fet arribar persones que coneixem el mot. I arran d’aquesta volada ubitienca, una associació de joves bunyolins s’han batiat com “Quin ubiti”.

Bàrbara Suau també ens recorda la paraula “safraster”, que té entrada pròpia al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB): multitud o gran quantitat. «Enguany hi ha un safraster d’ametles» (=n’hi ha un gran esplet).

Un altre que sembla d’infant que aprèn a parlar: “estimbori”, que també apareix en el DCVB i que, en la primera accepció, diu: sostre fals, dins una habitació, per a estojar-hi coses de poc ús (Bunyola, Orient).

Bàrbara Suau també en rescata un altre que feia molt que no sentia: “caüta”. L’Alcover-Moll, en la seva tercera accepció assenyala: fusta, o sia recipient de qualsevol classe per traginar mercaderies (Muntanya de Mall.); cast. envase. «No t’enviaré oli si no me dus caütes», això és, no me dus atuells per posar-hi l’oli (Orient).

No direu que dir amb tota la boca aquests mots i altres de vells no sigui un plaer i, encara més, desentrellar allò que volen dir. Amb ells, està bé fer “emmendori”, un altra paraula que dèiem de petits per Bunyola -això és fer enveja- als que pretenen enviar la nostra parla a ca na Tix.