marginàlies

Avui, 18 de juliol, data indeleblement negra, el cap de manteniment de l’Edifici, quan encara no són les sis del matí i pensa que ha de pensar a felicitar la seva fillola Marina, en sortir de l’ascensor encén el llum del corredor de la cinquena planta, la de la direcció, i veu una cuca molla que, sorpresa per tanta llum indicadora de perill, emprèn una fugida tan desesperada com erràtica.

Hi ha una reunió molt important, avui, a la cinquena planta de l’Edifici: s’ha de signar l’acord de compra del trust d’empreses de la Corporació i tot ha d’estar a punt, res no pot desdir, considera el cap de manteniment, perquè el dia s’ho val, és molt gran, tot i la data indeleblement negra, perquè amb l’acord de venda hi guanyaran tots, propietaris actuals i treballadors, que conservaran la feina amb les mateixes condicions d’ara i fins i tot veuran augmentat lleugerament el sou. El cap de manteniment de l’Edifici, com a enllaç sindical, ha participat en les converses i està ben satisfet del resultat. En el seu interior pensa que una part petita d’aquest acord exemplar es deu a la seva participació en les converses, encara que es limitàs a assistir a la lectura de l’acord referit a la plantilla de treballadors pres pels nous propietaris i que deia, curt i ras, que es mantenien tots els treballadors i les seves condicions laborals. Com sigui, aquesta repugnant cuca enterboleix de sobte l’ànim del cap de manteniment i pensa que és senyal inequívoc de malastrugança.

L’oficial, per tant, no veu en la cuca molla cap reminiscència de George Samsa, que adquirí naturalesa d’escarabat per gràcia de Kafka, sinó simplement una bèstia amb capacitat destructora i comença la persecució.

La cuca, de l’espant, no encerta a anar dret incorporant a cada passa més velocitat i, més per estupor que per estratègia, dibuixa una ziga-zaga dubitativa des del centre del corredor al rodapeu de la seva esquerra i d’allí altre cop al centre.

El cap de manteniment erra el primer intent per aixafar la cuca molla. Ho ha provat amb el peu esquerre, el menys hàbil, però no es desanima: se sent molt superior a aquell animal invertebrat que s’enfronta a un corredor infinit amb poques retxilleres per on escapolir-se i a un caçador que no tindrà pietat i, si pot, l’esbutzarà d’una potada.

No desaprofita la segona oportunitat, el cap de manteniment de l’Edifici. Aplega la cuca molla al bell mig del corredor. La bota esbutzadora adquireix naturalesa de mola de molí però no esclafa l’insecte repugnant: el manté estret un segons interminables iniciant el còmput d’una agonia que vol despietada, que l’oiosa cuca molla no té cap dret a espantar la vida dels treballadors de l’Edifici que dediquen més hores a les seves empreses que no a la pròpia família. A més, el pressupost per eradicar les plagues d’insectes i rosegadors és suficientment alt com per no permetre cap indult.

Sent amb nitidesa el primer crec, el primer cruixit de la feble estructura cuquera. Deixa passar uns instants perquè s’acabi de dibuixar un somrís dèspota a sa cara i pitja un poc més la bota a la cuca. Un segon crec més nítid i escruixidor; més letal. Deixa passar un altres instants i aixeca el peu.

La cuca, desfigurada, encara mou les antenes i els parells de cames i s’esforça per fugir, però infructuosament. Amb lentitud feridora, els moviments espasmòdics perden intensitat fins que desapareixen totalment. Se n’adona el cap de manteniment i en veure que ja es morta, decideix anar al primer pis, a les dependències de neteja, per recollir-hi una pala i una granera, i recollir aquella brutor.

Refà les passes donades perseguint la cuca molla i torna a l’ascensor. En ser dins, pensa novament en la data del 18 de juliol, indeleblement negra, i en què ha de pensar a felicitar la seva fillola Marina.

Amb la pala i la granera, torna a pujar a la cinquena planta per recollir la cuca molla morta.

En ser-hi, a la plata cinquena, veu que els llums del corredor no estan encesos i s’inquieta: ell els hi ha deixat i a l’edifici no hi ha ningú més que ell i els guardes de la planta baixa. Pensa en una fosa de ploms o altra pana elèctrica i s’espanta encara més perquè pot afectar la signatura de l’acord de compra-venda i la seva diligència en la feina quedarà en entredit, fent perillar la seva ocupació, que estima especialment.

Amb decisió i per esvair tots els dubtes, cerca l’interruptor i en encendre’s els llums, a l’indret on pensava trobar-hi la cuca molla morta, hi troba un home de bocaterrosa que encara gemega enmig d’un bassiot de sang. Espantat, s’atansa a l’embalum i s’ajup amb la intenció clara d’aidar aquell home.

– Som George Samsa, el futur president del consell d’administració de la Corporació. Haurem de suspendre la reunió i la signatura de compra-venda.