marginàlies

No m’agrada veure a la presó representants del meu país, per molt que no hi creguessin. No m’agraden gens les presons ni veure’m estafat i enganyat per qui havia de vetllar pels interessos de tots i no per engreixar els seus comptes corrents, amb l’agreujant que ho han fet traint la confiança ciutadana i abusant del poder que entre tots els havíem concedit. El dany col·lectiu que han infringit aquests (i aquestes) barruts (i barrudes) no es restitueix amb anys de presó. Amb el compliment en captivitat de les penes imposades, pagaran el deute amb la justícia però no faran cabal amb el poble.
La restitució íntegra de les quantitats dineràries que ens han robat i el penediment públic podrien ajudar a retornar-nos l’honorabilitat col·lectiva que ens han furtat; perquè el pitjor delicte que han comès aquests estafadors (i estafadores) és el de sollar la dignitat del país. Si no executen aquestes dues obligacions, el descrèdit públic hauria de ser per sempre.
El malbaratament que han fet no sols dels valors democràtics, sinó de les virtuts del país, mereixen correctius socialment severs, perquè ni amb aquests valors ni amb aquestes virtuts s’hi pot mercadejar. I molt menys vexar-los.