marginàlies

Cada ciutadà de l’arxipèlag balear paga a l’Estat 1329 euros més dels que rep a través dels serveis que aquesta administració li presta. A qualsevol altre lloc del món, aquest fet escandalós -corroborat pel propi Estat- és conegut com espoli; aquí, com a contribució al Fons de Compensació Interterritorial. A qualsevol altra banda del món, aquesta bestial usura seria causa d’inquietuds i alguna revolta. Aquí, però, som fets d’una altra pasta i acceptam aquest esclavatge.

Què és un veritable atracament ho veu tothom però no ho diu ningú; que és un robatori, hom ho pot pensar però no ho pot dir perquè és paraula molt lletja i l’Estat espanyol pot ser de tot llevat de lleig, a parer dels seus cappares constitucionals. El substantiu robatori, per cert, té un bon grapat de sinònims dels quals lladrocini, pillatge, bandidatge, saqueig o depredació remarquen com cal aquest abús tan indigne.

Amb aquest filicomís vaig sopar anit a Cala Llonga de Santanyí, actualment Cala d’Or, que és una degeneració -qui sap si interessada- de Cala d’Horts, tal com volia que fos el promotor de la seva urbanització cap als anys trenta del segle passat. I per Cala Llonga, precisament, entraren el 16 de juny de 1715 les tropes borbòniques o filipistes comandades per un francès d’altíssima nissaga, Claude François Bidal d’Asfeld, o cavaller d’Asfeld, per acabar amb les nostres llibertats i furs. I des de fa dos-cents noranta-nou anys que vivim collats, delmats i silents. Això s’ensorra amb els nostres propis doblers i no se sent cap remor de revolta. Ja ens ho advertí Joan Alcover i gens de cas li hem fet: “No és bo per a ésser lliure qui a servitud s’avesa…”.

I d’un cap peg a l’altre però no me moc dels tropells i m’encontr amb els agermanats que el 1521 s’aixecaren contra un abús semblant al d’ara salvant totes les distàncies i altres circumstàncies. El novembre del 2012 i per iniciativa d’Antoni Torrens, a Son Fornari, a sa Pobla, tot commemorant la batalla en què hi moriren unes dues mil persones, s’hi aixecà una pedra en homenatge. Caldria anar-hi, ara, per invocar l’esperit rebel que necessitam per recuperar l’honorabilitat com a poble.