De mirades.
2 de novembre de 2009
0 comentaris
Que n’arriba a ser de juganera, la memòria. Et xucla imatges i sensacions d’ara mateix i després furga i furga dintre teu per retornar-te uns records que donaves ja per perduts. Per exemple, ara, uns ulls. La mirada fixa d’un home en el llit d’un hospital. Un cos abatut, ferit però no derrotat. Encara no. I trucant a la teva porta aquell record que ja creies perdut… (n’hi