From my heart will go on to the shape.
Where You see empty, I’m looking space.
Without spades or, mainly, weapons of war.

Without the clubs.
With the clover and a rose.

Un magnífic Slideshare. Vos el dese per a que repensem allò que ens explica d’una manera senzilla.
De vegades estem tan col·lapsats amb el tren de vida que portem que perdem la perspectiva més àmplia. Me l’envia un amic i l’he reconvertit, apropiat i manllevat. Supose que l’autor no li sabrà malament. De fet vull fer honor a l’autor anònim. Gaudiu-ho fins al final. L’incloc dins de la categoria BUILDERS, tot i que bé podria ser en la de COLLABORATIONS.

Em telefonen R.J i L. B. per a anar-nos-en a fer una copa al Lisboa. Ells també són col·legues i amics. Hem xerrat de la ciutat, de Calatrava, de com es va contractar la rehabilitació del Mercat Central d’una manera escandalosament digital , tot imposant des del ministerio el projecte d’un col·lega molt lligat al dit òrgan gubernamental radicat a la Castellana madrilenya, etc. Amb la malallet que supura R.J., doncs hi va participar en el ‘concurs-tapadora‘ i el temps que (ens) fan perdre en aquests casos!
Conten qui han estat allà, del desconeixement del Modernisme d’ací del col·legueta madrileny i les classes particulars a les què li han hagut de sotmetre els arquitectes lligats a Mercats municipals, tot pel xantatge monetari fet des d’aquell lloc de ponent per a portar endavant l’obra. I que si no, era impossible.
De la dedicació, encara, en aquestes dates d’estiu i la calitja que cau.
S’hi han afegit unes amistats que són decoradors/es que també hi han ficat cullerada, sobre els dits temes. S’han polaritzat una miqueta les posicions. En això una d’elles, molt graciosa, ha contat un acudit que ha trencat l’enconament i l’ha desfet amb rialles.

I l’explique per que m’ha semblat ocurrent i oportú:

Un dia, un arquitecte, va creuant el carrer i una granota el crida i li diu:
“Si em beses, em convertiré en una bella princesa“
L’arquitecte s’ajupí i la va recollir, ficant-se-la dins de la butxaca.
La granota tragué el cap de la butxaca, i li repetí:
“Si em beses, t’he dit, que em convertiré en una bella princesa i m’estaré amb tu una setmana sencera“.
L’arquitecte la tragué de la butxaca, la mirà, somrigué i la tornà a ficar dins de la butxaca.
La granota, llavors cridà: “Si em beses, em convertiré en una bella princesa,  m’estaré una setmana amb tu i faré el que tu vulgues“.
De nou, l’arquitecte la tragué de la butxaca, la mirà, somrigué i la tornà a la butxaca.
Finalment, la granota emprenyada, li preguntà:
Però, bé, què passa?, no m’has escoltat dir que si em beses em convertiré en una princesa i m’estaré una setmana sencera amb tu i faré el que vulgues?. Aleshores per què no em fas un bes?
L’arquitecte li respon: mira, jo no tinc massa temps per a tindre una princesa, però una granota que parla mola d’allò més!

Addenda de 23 d’agost de 2010. 1 any després.
Claus per a entendre aquest post d’amor per a qui ho va viure i sofrir.
No vaig saber-ho expressar amb la tendresa que calia. Llavors:

1. L’animal que camina sobre el teclat no és una granota, sinó un camaleó.
2. Una poesia de Vicent Andrés Estellés fa així:
 La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la
butxaca.
3. De vegades em costa tant ser explícit que la fot per nimietats…ho sent molt.
4. La metàfora no me la contaren, com ben bé saps. Baixava cap a València, i en el trajecte després del dinar al restaurant de Barx, tot enfadat, se’m va acudir la parida.

*Ara podràs lligar més caps que no estaven coneguts pel teu cervell ni cor.
 Un b7.

Traït d’antuvi pels amos
Traït per llur cobdícia.
Traït per llur ignorància
Traït aviat per obrers falsos

Traïts i enganyats, tots, pel gestor.
Traït i bandejat pel nou constructor.
Bescantat, jo, per l’administrador.
El fill de puta fiu de foragitador.

Passeu pressupost i rebaixeu !
Sa maquinació no passa trellat
Els estúpids paletes n’accediu.
Creient-ne, podríeu fer l’engalipat.

Vos hi tinc ben apamats, tothom a fita.
Munteu bastida, a set jorns us fa figa.
La seguretat, que l’ataülle la Rita.
En una setmana, en Marsell, l’elimina.

Els hi clausuren bastida
El marro se l’enduu Paquita.
Vénen a muntar-ne d’europea.
Se’ls n’hi va, al juliol, paga d’extra.

Escateu-ne capes de frontera.
Trobeu que és feta de barreja.
Rajoles, guix, calç i pedra:
calcària, foguera i maresa.

Foteu-vos ara, que la còpia
no tenia l’entrellat de burxada,
tampoc neteja a mall i maça.
l’escarpre, vos se’n torna aspre.

Piqueu-ne panys, vos hi demane !
Pensàveu colar, d’interior, l’algeps,
per comptes de guix i alabastres?
I n’hi trobem l’enganyifa de bufes.

Solta del parament, una sola, de capa.
Pressupost n’hi feia tres, de capes,
per a fer-ne una de nou mil·límetres.
On creieu que posen les grapes?
Això, em dius, n’és molt costós!
Torna-hi a abaratir cap pressupost!

Ni pedra ni argila enganxa l’algeps.
Ara, aneu-hi pets. Haver raspallat adés!
Creus que passaràs guix amb ciment?
No veus que no t’hi lliguen, dement!

Trau-n’hi polsim. Traieu-ne d’unió, el pont.
Humiteja, adesiara, esponja i parament.
Traieu de llindes i llindars, sanefa i moltlures.
Traieu cèrcols i reconstruïu voravius.

No sabeu fer motles, ni fibra de resina.
Heu d’amollar pasta que vos escanya.
La setmana que ve, vos plantaré cara.
Ull viu: trepitgeu per barana i bardissa !

Demaneu certificació, us cal liquiditat.
Certificareu ordres i llibre, crua calamitat.
No hi haurà certificació, vos arruïnareu.
Muntareu merder, vos hi despatxareu.

Vos faré callar dessota l’estafa.
Se l’haureu d’enbeinar. Maldestra.
Acabareu rialla. Sou de rualla.
Excuseu la perversa rondalla.

L’administrador, cap d’enganyifa,
prest, anirà a raure al mig de via.
No seràs al primer que faig xixina.
Malgrat ser, servidor, de bonhomia.

Emperò, enemic de badoqueria.

Llegesc l’interessant article del periodista d’art Sam Dracir (Ricard Mas, tot invertint el seu nom), en l’apartat de NOVES TECNOLOGIES d’El Temps d’aquesta setmana. L’intitula: ETA i les noves tecnologies.

En el mateix, en Mas, narra la sorpresa que s’emportà en veure un ordinador Macintosh Classic a principis dels ’90 entre tot el material incautat.

I s’exclamà: Quin bon gust !

En les darreres accions policials sobre l’organització els han estat interceptats un manual en euscara per a encriptar ordinadors, memòries USB i targetes de memòria. Un opuscle redactat per Peio Arkaitz Landaberea, l’informàtic del diari Gara que li va encarregar Thierry (Joseba López Peña). Les ordres internes són encriptades en USB’s i soterrades en algun punt d’alguna muntanya. L’informàtic aconsella aprendre’s de memòria la clau d’encriptació. Com no pot ser llarga aconsella que siga la primera frase de la plana 34 d’un llibre o revista, per exemple, i afegir-l’hi símbols i números.

Mas torna a exclamar-se: què lluny queden aquells dies en què eren cançons abertzales les contrasenyes !

Per a esborrar definitivament el disc dur, l’informàtic, recomana el programa Wipe Free Space. Per si d’un cas són interceptats per la policia.

Per a enviar-se emails encriptar sols els documents adjunts que sols saben la clau els dos corresponsals.

ETA proposà a l’informàtic que es traslladàs a París i li muntà una botiga d’informàtica que servira de tapadora. A voltes es pot saber qui comprà tal USB, o tal ordinador….la polícia francesa requisà les cintes de vídeo de seguretat de la botiga per tal de descobrir la identitat dels membres….però l’informàtic els n’endilgà garça per esmerla…

De l’efectivitat dels consells etarres parla que les policies francesa i española han trigat quatre anys a desxifrar l’ordinador d’un dels lloctinents de Txeroki (Joseba Segurola). Hi havia usat el programa PGP -Pretty Good Privacity– gratuït que es descarrega directament en la xarxa.

Sembla que la colla d’imbècils d’ETA, ara, empren Second Life per a comunicar-se.

A mi, aquesta notícia, m’ha recordat tres qüestions que m’han fet esmolar un lleu somriure:

Vos les explique si passeu al “Vull llegir la resta….“…i vos jure que riurem de valent…. 
1. Se’n recordeu quan el president español Adolfo Suárez digué que l’euscara sols servia per a dansar i parlar amb els iaios o que era impensable explicar química o física en el dit idioma?

El sr. Suárez desconeixia que els atacs aeris americans en el Pacífic, durant la 2ª guerra mundial, foren coordinats en euscara per a impedir que els japonesos pogueren descobrir les tàctiques aliades. El sr. Suárez en la actualitat és dement, però ja apuntava formes trenta anys enrere, quan estava teòricament sencer. I molts dels seus compatriotes li van aplaudir l’acudit !

2. El pacte del matemàtic francès François Viète amb el dimoni.

Els criptògrafs españols no eren precisament els millor dotats a Europa. La seua ignorància era tal que descobriren que llurs missatges eren transparents per als francesos, mercès a l’habilitat del matemàtic François Viète, pel que concloïren que això era impossible si no hi havia un pacte amb el dimoni. Per això demanaren al Papa que el portaren davant d’un tribunal de la Inquisició per a ser sotmès a judici. Però el Papa no ho féu, doncs sabia de les dots de Viète i que res tenia a veure amb l’infern, car els criptoanalistes papals també desxifraven els missatges secrets dels españols.

Si voleu saber-ne més aneu-hi a:
The Code Book, p.28; Boyer, p.385; Britannica (François Viète).

3. A mi sempre m’ha estranyat la col·laboració antiterrorista intermitent entre els estats francés i español. Tot pensant que els francesos són (?) bressol d’acollida de refugiats polítics i de llibertat. Comentava això amb un amic enginyer i m’espetà:

– Mira nano, la política fa fàstic !…..i continuà
– Una cosa és el que diuen de cara a la galeria i una altra la que fan portes  endins. La col·laboració actual entre tots dos es pot llegir en el rebut de la llum. Investiga qui subministra el major percentatge d’energia elèctrica a les llars i indústries que hi ha dins de l’estat español.

Torne de Castielfabib (Castellfabib) i llegesc un retall d’El PUNT del País Valencià:

PERILLA EL GRAN PREMI D’EUROPA.

La sanció a Renault impedeix a Fernando Alonso, un dels atractius per als aficionats,córrer en el circuit urbà de València.

EL PUNT.
La joia de la corona del grans esdeveniments esportius,el circuit urbà de F1 de València,està a punt de convertir-se en una bijuteria. La sanció de la FIA a RENAULT, equip de l’español Fernando Alonso, per una infracció en l’últim premi d’Hongria, ha deixat en l’aire la participació de l’escuderia al Gran Premi d’Europa. La Generalitat, l’Ajuntament i l’empresa organitzadora, Valmor Sports, han llançat un SOS al patró de la F1, Berni Ecclestone, perquè suspenga cautelarment la sanció i deixe participar Alonso. L’asturià és el principal atractiu d’un premi que a tres setmanes de la seua realització, ha venut menys de la mitat de les entrades, unes 30.000.

—————————————————————————————

FLAIXOS:

1. Resaltar la falta d’ortografia remarcada en vermell que es va estenent com una taca d’oli a tot arreu del món mongol. Si més no, això no ho feien ni en Lo Rat Penat quan jo comencí a aprendre/estudiar català pels anys setantes. També resaltar l’anòmal/anormal enfocament de la notícia en aital diari.

2. Els Països Catalans, també coneguts per Mongòlia, som la primera potència turística del món.

3. Tenim una dreteta que no sap fer de dreta de debò, homologable internacionalment vull dir, sinó de banda de macarretes de barri. Gents sense gens de classe. Ja els en poden regalar Rolex, Escadas, Pradas, Vuittons, Bvlgaris, etc….hahahaha

4. Una societat, que és la primera destinació turística, i, que atresora un know-how de primera línia en aquest àmbit, amb un esdeveniment de nivell europeu -i de projecció mundial- entremans els puga fer trontollar per la nímia no participació d’un senyor que en l’actualitat ocupa un discretíssim vuitè o novè lloc del rànquing mundial fa pensar si no tenim els peus -o el cap- de fang. Tal senyor, fou una vegada campió del món, i d’açò fa una pila d’anys. Avui, en el món civilitzat, ja ningú ni se’n recorda. Això es palesa a la radiografia de la notícia adés mostrada. La  divergència disjuntiva entre la classe empresarial i els macarretes de via estreta que intenten de fer veure-hi que ens governen.

5. S’imagina vosté, lector, intentant fer una juguesca similar al govern brasiler per la lesió de Felipe Massa de fa unes setmanes o el de Londres amb el campió de l’any passat, Lewis Hamilton ?

6. Mongolia és una colònia i TOTS els seus polítics oficials (colonials i no) actuen conseqüentment i coherentment. Tenint-hi la participació de tot un Michael Schumacher i no explotar la dita contingència demostra que aquests tratges els vénen massa grans en quant a aquesta mena de celebracions. O no?. Mentalitat de pobrets vassalls.

7. Aquest apunt ha estat introduït amb la notícia extreta d’un diari pressumptament d’esquerretes. Coincident amb els insofribles pseudo periodistes de TV3 i C33 que es dediquen a fer-nos riure, diumenge sí, diumenge següent, també, amb la seua tasca d’assassinat automobilístic, ja sia a mans dels Merlos’ boys, ja sia a mans del Torquemadas’ boys. I també, com no ?; amb la inefable col·laboració troncoperiodística de Canal 8/buit de la RTVV. 

8. El punt de vista que destaque és de collita pròpia. Seria la cerca de l’anglo-saxó: Common Sense. Però com digué el savi de Sueca: el sentit comú, és el menys comú. Si més no, a Mongòlia, tot comparant-la amb qualsevol altre lloc del món.

9. Veient-hi com va la classe periodística mongòlica, se n’adonem que tot és coherent políticament amb la dreteta i l’esquerreta polítiques, mongoles, també.

10. Periodísticament i política?. Esclar: Ens calen polítics i periodistes de deveres.

Conclusions:

A. El campionat d’enguany està manipulat. Evidentment.

B. Els polítics que fan creure que ens governen es dediquen a fer el ridícul pel seu compte i ventura. És un espectacle la mar de divertit. I car. No pel que costen, que és misèria amb una visió d’econòmica general del món, sinó pel que hi deixem a guanyar-ne.

C. Amb l’españolisme tornaran a fotre’ns, i a fotre’s ells, com en l’America’s Cup. Ells també són perseverants en la seua inutilitat.  I si no saben més, que els canvien per polítics de dreta, d’esquerra i de centre de debò. No el teatret de porritos de fira que tenim a hores d’ara.

D. L’empresariat mongol caldria que anara fent un pensament també si li interessa tindre una classe política que sols beneficia l’empresariat d’altres llocs que ens són competència. I amb el desavantatge propi de qui són la corretja de la transmissió parasitària de l’estat d’aquells.

Bo, com diuen a España, per a que m’entenguen:

Quedad, todos, con Dios.

Ací teniu el vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=kNgbSukEUHk&feature=player_embedded

Aquest apunt està íntimamant relacionat amb aquest altre que vos vaig escriure en l’antic bloc. En parlava dels esforços heròics d’una sèrie d’arquitectes a Londres, entre els que es trobava  Zaha Hadid per eixir de la teranyina ideològica que hi havia creat el postmodernisme. Una mena de tenalla amb dues palanques: l’europea de petjada italiana (Aldo Rossi, G. Grassi, el nostre O. Bohigas, etc.) que anomene tendenzziós (de tendezza) i l’americà (Charles Moore, Colin Rowe, R. Venturi, etc.) de resignificació icònica, però buida.

Joan Fuster deia que els fracassos no s’improvisen, per la mateixa regla de tres:Els èxits, tampoc.

El text següent, que he manllevat d’un bloc americà, crec que paga la pena. Pot ser siga una miqueta extemporani però està força documentat.
La meravella de la xarxa, en què et pots trobar informació eficient d’una peça propera, més aviat a l’altra banda del món que l’entorn mediàtic proper t’oculta, per les circumstàncies que siguen. La humanització i personificació de la universalitat.
He remembrat els treballs d’anàlisi de Manuel Solà-Morales, Joabn Busquets, M. Domingo, A. Font i J.L: Gómez Ordóñez, per urbanitzar i relligar aquell tros, dit aleshores ‘ Sector de La Ribera Oriental de límit de no-ciutat pels anys ’70. M’he sentit reconfortat. Sé que molts han blasmat sobre aquest entorn en contra a causa de l’especulació que s’ha produït esbandint molt de persones curtes de recursos producte de les onades d’immigració dels ’50 i ’60 que hi vivia. Res a veure amb la malifeta i malpensada causa d’El Cabanyal. La mancança de trava social entre uns doblement castigats (als 60′ i als ’90) i els altres que ja venien molt travats des d’antic i, fins i tot, independents de l’urbs metropolitana.
Vaja com si diguéssem el barri de Gràcia, per posar-vos-hi un exemple als barcelonins.

Today at 11.00 AM took place the laying of the foundation stone of what will
be the new iconic building in the area of Barcelona’s Forum, the Spiral Tower.
This university campus will be located at the end of Avinguda Diagonal, one of
the main avenues of Barcelona, beside the Forum building designed by Herzog
& de Meuron for the Forum of Cultures held in 2004.

Zaha Hadid came around 11:15 and the event had an intense political presence
(the Mayor of Barcelona Jordi Hereu, mayors from areas like Maresme and Besós
and key representatives of the Consorci). The building, located at the
confluence of streets Taulat and Sant Ramon de Penyafort, will have a ground
surface of 20,650 sqm.

Hadid’s speech was short, she recalled his first trip to Catalonia when she was 7
years and then she talked about a competition in which she participated 20 years
ago, related to the design and extension of the Diagonal Avenue. At that moment
she had the opportunity for a better understanding about the urban development
of Barcelona and [as she said there] it has been a big influence on the design
of the Spiral Tower.

Design and Context

Zaha Hadid’s design for the Edifci Campus confrms the role of the 22@ area at
the very forefront of Barcelona’s changing water edge. The tower’s striking
design creates a new presence in a territory of transition. The spiralling tower
stitches the border of the municipalities of Barcelona and Besòs, creating a new
infrastructure that is a joint venture of the two cities and two clients: El
Consorci, Zona Franca de Barcelona y b-TEC, Consorci del Campus
Interuniversitari del Besòs.

The design articulates the transition between the forum and the campus,
between the new equipments and parks water-front area, in Barcelona, and the
requalifcation of the delta of the river Besòs area, in Sant Adrià del Besòs.
The formal theme of the spiral actively binds the two together with an
encompassing movement, stimulating the seamless integration of the city fabric,
connecting in a dynamic way, the different surrounding areas.

situation plan

Synergies and Opportunities

The new node created at the Edifci Campus anchors itself on the functional
mix of university and office spaces, establishing a bridge between the world’s
of education, research and business, promoting new opportunities of interaction
between the diverse types of users through its new public spaces, the courtyard
and the atrium. Our design proposal takes on the challenge of combining the
needs and aspirations of the two clients and creating a symbiosis between their
programmes. Thinking of the two briefs as one single building is the most
coherent, effcient, sustainable and cost effective way to fulfl the potential of
this great opportunity. This new building form, defned as a combined entity
created by fusion, will set a new typology of intervention within the Knowledge
City concept. The critical mass generated at the site will act as a catalyst on
the transition between the forum and the campus, creating potential new
synergies between the different stake holders and contributing actively to the
overall redevelopment of the 22@ area.

Connectivity and Public Space

The fluid character of the tower is generated through an intrinsically
dynamic composition of volumes that dissolves the classic typology of the tower
and the podium into a seamless piece. The building uses the site’s inclined
topography to redesign the landscape in order to create seamless accessibility
between the new campus and the forum. Through the use of cantilevers, the
building lifts from the street level, releasing the ground to be occupied by
civic / public uses. The continuous, ‘choreographed’, spiral movement ‘weaves’ a
series of public spaces, connecting the campus, through the courtyards and under
the cantilevers, to the forum beyond.

 

Credits

Architect: Zaha Hadid
Architects and Patrik Schumacher
Location: Barcelona,
Spain
Project Director: Tiago Correia
Project
Architects: Alejandro Diaz & Aurora Santana
Project
team: Fabiano Continanza, Víctor Orive, Rafael González, Oihane
Santiuste, Mónica Bartolomé, Raquel Gallego, Esther Rivas, Jessica Knobloch,
Hooman Talebi, Maria Araya, Ebru Simsek
Local Architect:
Ferran Pelegrina Associats SL [Barcelona, E]
Technical
Architect: J/T Ardèvol i Associats SL [Barcelona,
E]
Structural Engineering: BOMA Brufau, Obiol, Moya &
Ass. SL [Barcelona, E]
Structural Engineering: Adams Kara
Taylor [London, GB] (Concept Stage)
M/E/P Engineering: Grupo
JG. SL [Barcelona, E]
M/E/P Engineering: Max Fordham LLP
[London, GB] (Concept Stage)
Facade Engineering: Ferrés
Arquitectos y Consultores.SL [Barcelona, E]
Lighting Design:
Architectural Lighting Solutions [Pamplona, E]
Health &
Safety: J/T Ardèvol i Associats SL [Barcelona, E]
QS /
Cost: J/T Ardèvol i Associats SL [Barcelona, E]
Geotecnia:
Losan [Barcelona, E]
Project Area: 27,650
sqm
Project Year: 2006-2011

FOTOS/ PHOTOS

situation plan

plan 01

plan 02

plan 03

north east elevation

north west elevation

section 01

section 02

Aquest és el text i el vídeo que presentem al concurs de Google i Guggenheim Museum.

SELF-ONESELF

There’s more than just study
and sleep. One’s own social responsibility of resources. Through natural
elements such as water, light and wind, we reach autosufficiency. The light
will come from the“WindBelt” and electricity will flow through the photovoltaic
roof.

The rainwater will be drained
to become potable water. Bed and table are rotary. Table will have two
functions: studying and eating.

We separated the living room from the washing room. The “stay” zone is the
kitchen, the bed and the living room. The washroom is shower, sink and toilet.
The union zone is the hallway and the terrace. A part of the wall becomes a
terrace sitting on a bench that stores chairs and a table. This fractal
new-plasticist composition is homage to Mr. Wright.

Hem decidit de situar-lo prop de la riba de l’estany del Central Park. A escassos metres de distància del Guggenheim Museum. Crec que hem sabut fugir de la mera composició arquitectònica. Inserit-ne més qüestions tècniques i d’autosuficiència. Hi hem fet, tanmateix, una clucada d’ull a l’època neo-plasticista del Wright arravatat i enamorat de l’esposa d’un client, fuig amb ella cap Europa deixant-ho tot arrere a Amèrica. Malgrat tot seria reemcimbellat de nou per l’avantguarda holadesa i el Bauhaus d’aleshores.

Dels 9’30 metres quadrats màxims de superfície tancada útil hem intentant discriminar funcions amb els dos volums paralel·lelípeds. Un per a funcions d’higiene (wc-dutxa-pica) i l’altre per a zona de vida interior (dormir-menjar-estudiar). Com la superfície era esquifida hem assajat d’estirar-la tot creant una zona exterior a partir de pivotar una paret que es convertís en terrassa recolzant-se en el banc dels passejants. Al seu interior alberga la taula i les cadires de la terrassa. Passadís i terrassa conformen el nexes i connexió amb l’exterior per a estar-s’hi. La coberta recollidora d’aigua i d’enegia relliga el conjunt de peces soltes. Les emmarca.

Les bases del concurs incidien  molt sobre la mancança de fluid elètric i d’aigua, i això ens ha esperonat a pegar-li la volta. Tindrem llum i aigua.

Fer una cèl·lula on es poguera viure-hi. El jurat diu: sols dormir i estudiar.

Nosaltres podem esmenar-los la plana: Menys NO -sempre- és més.

Més amb menys, potser, és millor.

Si voleu veure el vídeo paseu al “Vull llegir més ..:“

PS: ens agradaria conèixer les vostres crítiques, per a millorar-lo, afanyeu-vos perquè el volem presentar la setmana vinent. La funció bàsica dels concursos és la de plantejar-se reptes que després podrem aplicar-los o no.

Com l’acudit aquell:

– ens encisa presentar-nos a concursos i perdre’ls.

– I guanyar-los-en?

– Això deu ser l’òstia !

Gràcies, de bestreta, per la col·laboració !

 http://www.youtube.com/watch?v=mSYp8rvfJ1E

Encara ens resta la inserció en un punt de la terra mitjançant el Google Earth.
 

http://sketchup.google.com/3dwarehousedetails?mid=e93fba223319a60bf33ed8995e20e297

FLAIXOS:

* ETA i l’estat Español es necessiten mútuament per a sobreviure. Els etarres són uns afeccionats. S’ha de ser imbècil per a voler guanyar-li la partida a España a fer el bèstia. On hi hagen els professionals en la matèria, amb més de 500 anys d’experiència contrastada, que es lleven els aprenents de 50.

* Pocs han comentat dels esforços d’Ibarretxe i de tants d’altres antics demòcrates de tot l’arc ideològic, per a resoldre el conflicte polític dialogadament. Quan tenien majoria parlamentària -o/i no- en feien per aturar la violència etarra. I l’altra també.

* A propòsit: Quants quarters militars -encara avui- porten noms de protoetarres, com ara, Daoiz, Velarde, del 2 de Mayo, etc. que només fan que exaltar, nacionalísticament i endebades, la nació española?

* Com a mostra: a l’Algèria, pels 50′ i principis dels ‘60, passà 3/4 del mateix amb França. I De Gaulle hagué d’acotar el cap i eixir-ne de la colònia. I a tants d’altres llocs del món…..

* Potser, tothom, coincidim en el rebuig de la violència. De tota. De la provinent d’individus amb estat (colonialista) i d’individus sense estat (colonitzada). No hi ha cap idea que justifique el vessament d’una sola  gota, de sang humana. Cap idea, ideal, o objectiu. No n’hi cap, en el doble sentit: d’adverbi de quantitat i de cabre-hi.

* A mi, particularment, m’ha molestat que els uns i els altres vinguessen a ca nostra, a Mallorca, amb llurs pirotècnies respectives: uns amb la mediàtico-festiva i els altres amb la de la mascletâ.

* A València tenim una dita esplèndida, d’acollida universal, que fa així:

Benvingut sia qui a sa casa ve amb pau.

* Ho ressumiré, tot plegat, amb un acudit -estrafet- anglès:

A Spanish man a bit drunk comes out of a pub in Majorca and asks a passing Basque man, very drunk too:

– Is that the sun or the moon?

and the Basque man, answers:

– I don’t know. I’m a stranger here too !

Bo, per a avui ja n’hi ha prou, d’un tema tan llefiscós.

Tingueu un bon dia!

sgt: Josep Blesa.

Arran de l’article de David Peix, m’he posat a fer-li un comentari que, gairebé, s’ha convertint en un post.

Li he respost això:

Aquí ja vaig veure que no anàvem bé. Tant de simular que els nostres
populars s’enfrontaven als socialistes españols era tot un postís.
Total
per a demanar les -tòpiques- engrunes pujolianes de torn. S’enfrontaven
als socialistes per cara dels populars españols. S’enfrontaven per
demostrar a la galeria valenciana que defensaven els interessos dels valencians. Que eren com una
mena de convergents. Els socialistes españols amb l’ajuda de bavosos
principatins de l’estil Joan Clos (de cervell)
posaven pals a les rodes. Ajuden a atiar encara més l’anticatalanisme
valencià. Que és com matar dos pardals d’un sol tret español. Matar els
principatins i els valencians d’una. Ací tothom diu haver llegit
Fuster. Ací tothom sembla dislèxic. Tothom diu què digué Fuster que ell
no mai va dir. Españolitzar l’America’s Cup fou una errada induïda però
abraçada pels nostres populars. Mesquina pleitesia dels socialistes
barcelonins i els populars valentins. Ja tenim un Desafio Español.

Ja
teníem l’enemic dins de casa. I per partida doble. Ja teníem Madrid,
ergo España, ficant-hi cullerada. Caja Madrid, Iberdrola, Agag, etc. amb la palanca
trencant pel badall. L’horror (i la poca classe) de voler ‘colar‘, mitjançant l’autoinvent d’un inexistent Club Nàutic Español, els españols en el
desafiament amb L’Alinghi ha estat el detonant per a que l’Oracle llançàs  a tot per terra. Quan tens Club Naùtic de València de gran tradició !.
A veure si els socialistes catalans i els
populars valencians creuen que tothom són tan colonitzats com ells. Hi
ha gent arreu del món que sap guanyar per la dreta, pel centre i per
l’esquerra. No com els mongols que ens intenten governar ací baix a Valencia i a dalt a Barcelona.
Això que ha passat era un secret a crits. Ací hi havia el meu clam.

Ni sabem fer negoci ni sabem fer oposició.

En
el cas Gürtel no n’he vist cap ni un que els digués: ei!….que ací qui feia negoci era
el pseudoempresariat español dels Agag & Co, i no el valencià, que sols s’emportava les
engrunes. L’empresariat valencià també els fa de corifeus a aquests
polítics de Mongòlia.

Ens calen polítics de dretes, dels de debò,
no sucursalistes de la mena que tenim. I l’oposició de centre i
d’esquerra nostrades està entotsolada en problemes que sols els
interessa a ells mateixos. Ja els va bé de fer-los de caixa de
ressonància als d’España.

Les dretes, els centres i les esquerres españoles van fent el seu camí.

Cordialment  David.
——————————————————————————————–
I vull continuar reflexionant amb vosaltres:

Observe que després del fracàs s’han afanyat a canviar diversos enllaços.

Com farem ara la Marina de Nouvel i l’equip alemany d’arquitectes (el mateix del Nou Mestalla) co-guanyadors del concurs, ein?
O ara ja no cal?

Com anem a donar-nos un aeroport transoceànic amb cara i ulls?
O ara ja no hi cal?

Posats que ja s’ha fet la malvestat de Natzaret i la Punta de França en favor de fer el major port de la Mediterrània com anem a acabar-lo?
O ara ja hi no cal ?

Com aneu a internacionalitzar el teixit empresarial d’aquesta  societat?

O ara ja no hi cal?

D’on traurem els diners per a continuar?

Amb els meus apunts al bloc antic, hom pot copsar:

Com rescabalaran tant d’esforç esmerçat pels professionals valencians, ein?
El pitjor que li pot passar a una esquerra, un centre i una dreta és no saber fer un negoci propi.

Perquè aquest no és UN negoci, és EL NEGOCI, o no?

Continuareu arrossengant-vos -ofrenant noves glòries tots a una veu- vers ací o alguna volta  penseu ser amos del vostre destí?

Continuem avançant a camallades en el disseny. He escrit aquest petit extracte d’acompanyament. M’agradaria que col·laboràsseu en millorar la nostra participació en el concurs del shelter que promou Google i el Guggenheim. Vos necessitem per criticar-lo. Òbviament el film és un conjunt de retalls, doncs no volem revelar el bo de moment. Us l’hi desem per a fer-vos-en una idea.

El text que vos hi dese sí que sembla que serà el definitiu amb les modificacions que ens podreu fer. S’ha fet a corre-cuita. Tindrà errors i manca poètica.
————————————————————————————

Si voleu passeu al “vull llegir més…”

Gràcies de bestreta, no es talleu amb la crítica, si us plau, ara o mai !

http://www.youtube.com/watch?v=_iBeefKKwZ8

SELF-ONESELF

There is
more than study and sleep. One’s own social responsibility of resources. It
will take the natural light some water. He light will always come from the win
with the windbelt kit. And the fotovoltaic roof drive the electric flow at the
batteries-keep too.

The rain
water is drenning with several sands until become potable water. The bed is
rotary like the table. The table will have two functions: studying and eating.

We separed
the rectangle in the modular area stay of modular higinical zone.

Stay:
kitchen-bed-living.

Higienical:
shawm-shink-inodor

Two zone
union: way and terrace.

Terrace
will become to rotarying one part of the wall sitting on the bench.

Indoor the
bench keeping the chaises, table, etc. of resort terrace.

The composition
is one fractaling new-platicism. Homage to Wright.

De sempre he barrejat les temàtiques fent del bloc un melting pot.
Pura, que és molt més organitzada i endreçada que un servidor, ja inicià aquest bloc creant-hi una mena d’índex categòric en funció de l’autoria i la temàtica exposada. 
Aquesta setmana he començat a reordenar per categories, i hi n’ha nascut una de nova que he intitulat BUILDERS, subtitulada Learnig by doing (aprenent, tot fent) seria la traducció.
Aquesta temàtica de la construcció, en parlarà dels què, on, com, i quan construïm. Punts específics. Tractaré de minvar-ne la llargària, contràriament a com ho he vingut fent normalment. Sóc conscient de l’espessiment d’alguns apunts i el cansament tediós de llegir sobre un tema que us agafa de ben lluny, al què vos he sotmés en alguns casos. Tanmateix tothom hem d’adobar alguna cosa o un altra a casa. Un aparell, una façana, una finestra, etc. Tractem d’abaixar a la realitat quotidiana. Allunyar-nos de les grans frases dels arquitectes i llurs exègetes.

La condició constructora fa qüestionar-nos problemàtiques del món arquitectònic.  No pot haver-ne bona arquitectura, crec, si no hi ha bona construcció. Això no vol dir que, el es diga, siga una solució bona ni única. Pot haver-n’hi alternatives millors. Algunes solucions aportades són provinents d’errors comesos, abans, per un servidor. Per això s’hi reclama que aporteu les vostres experiències. Augmentant-n’hi la retroalimentació mútua.

La base  teòrica d’açò naix -també- arran la problemàtica sorgida amb la remodelació dels estudis universitaris des del Pla de Bolonya. En el qual, ens temem, que hi ha una major especialització dels estudis i una deriva envers un coneixement més superficial de cadascú, no profund, com se’ns ha volgut vendre. L’excusa de rerefons: cal una major imbricació entre universitat i empresa.
El resultat social: Sabrem menys de més coses, és la meua creença.
L’educació, com la societat, és un sistema.
Copiar fites reexides als EUA bàsicament d’investigació, comportaria copiar també certs subsistemes socials interns estadounidencs que fan que l’entrellat americà funcione, més o manco. Copiar això sense els altres ítems ens conduirà irremeiablement a un fracàs generalitzat del propi sistema europeu.

Començarem amb un tema senzill, aparentment:

Com rehabilitar els panys i elements d’aquesta façana totalment malmesa……

 en aquesta altra?

 
Dellà de la REGLA DE LES 3 R, n’hi ha un valor de coneixement i experiència dels antics gens menyspreable a l’hora de projectar de nova planta. Les construccions ens parlen de com han funcionat al llarg de la seua vida.
 
Farem una descomposició per elements d’aquesta façana.

Veure-hi el “Vull llegir més...”

Anem a descompondre-la per elements:

1. Revocs.
2. Balcons.
3. Motlures.
4. Baranes i baixants (elements metàl·lics).
5. Ràfec.
6. Pedra natural de basament.
7. Portam i  finestratge.

Entrarem en successius lliurament. Ara és massa tard….;-)