Hui hem sabut que la 33ª edició de la Copa Amèrica no és celebrarà a València com ara fa dos anys. La decisió l'ha prés qui l'ha tingut que prendre, però el responsable de tot plegat és el Sr. Camps, per la seua implicació en una operació d'espanyolització d'esta competició.
Ja ho deixava escrit en un post titulat "matant la gallina dels ous d'or", ara fa quasi dos anys. Allò què era una amenaça, ara ja és una realitat. No cal afegir molt més, sols la sol·licitud de dimissió del Molt Honorable President de la Generalitat valenciana, Sr. Camps.
I és per aquesta raó què els valencians, ara sí i amb tota la raó, haurem de demanar la dimissió del Sr. Camps, perquè, ara si, que ha prés decisions en contra dels interessos del ciutadans d'este país.
I és que, quan els valencians ens posem a fer d'espanyols acabem escaldats.
Però, farem com el gat, fugir de l'aigua escaldada (España), o continuarem escaldant-nos?, i fins quan?
Ja teníem l'enemic dins de casa. I per partida doble. Ja teníem Madrid, ergo España, ficant-hi cullerada. Caja Madrid, etc. amb la palanca trencant pel badall. L'horror de voler 'colar' els españols en el desafiament amb L'Alinghi ha estat el detonandor per a que l'Oracle donàs a tot per terra. A veure si els socialistes catalans i els populars vaklencians creuen que tothom són tan colonitzats com ells. Hi ha gent arreu del món que sap guanyar per la dreta, pel centre i per l'esquerra. No com els mongols que ens intenten governar ací baix a Valencia i a dalt a Barcelona.
Això que ha passat era un secret a crits. Ací hi hi havia el meu clam.
Ni sabem fer negoci ni sabem fer oposició.
En el cas Gürtel no he vist a cap que els digués: que qui feia negoci era l'empresaritat español, no el valencià, que sols s'emportava les engrunes. L'empresariat valencià també els fa de corifeus a aquests polítics de Mogòlia.
Ens calen polítics de dretes, dels de debò, no sucursalites de la mena que tenim. I l'oposició de centre i d'esquerra nostrades està entotsolada en problemes que sols els interessa a ells mateixos. Ja els va bé de fer-los de caixa de ressonància als d'España.
Les dretes, els centres i les esquerres españoles van fent el seu camí.
Cordialment David.
Esta és la impressió que tinc a voltes, i pel què veig, tu també. El camí és llarg, però no per açò l'hem d'abandonar. Caminant, anem fent camí, i aplegàrem al final. Ben segur que ho aconseguirem!