ARCHILETTERS

FLAIXOS:

* ETA i l’estat Español es necessiten mútuament per a sobreviure. Els etarres són uns afeccionats. S’ha de ser imbècil per a voler guanyar-li la partida a España a fer el bèstia. On hi hagen els professionals en la matèria, amb més de 500 anys d’experiència contrastada, que es lleven els aprenents de 50.

* Pocs han comentat dels esforços d’Ibarretxe i de tants d’altres antics demòcrates de tot l’arc ideològic, per a resoldre el conflicte polític dialogadament. Quan tenien majoria parlamentària -o/i no- en feien per aturar la violència etarra. I l’altra també.

* A propòsit: Quants quarters militars -encara avui- porten noms de protoetarres, com ara, Daoiz, Velarde, del 2 de Mayo, etc. que només fan que exaltar, nacionalísticament i endebades, la nació española?

* Com a mostra: a l’Algèria, pels 50′ i principis dels ‘60, passà 3/4 del mateix amb França. I De Gaulle hagué d’acotar el cap i eixir-ne de la colònia. I a tants d’altres llocs del món…..

* Potser, tothom, coincidim en el rebuig de la violència. De tota. De la provinent d’individus amb estat (colonialista) i d’individus sense estat (colonitzada). No hi ha cap idea que justifique el vessament d’una sola  gota, de sang humana. Cap idea, ideal, o objectiu. No n’hi cap, en el doble sentit: d’adverbi de quantitat i de cabre-hi.

* A mi, particularment, m’ha molestat que els uns i els altres vinguessen a ca nostra, a Mallorca, amb llurs pirotècnies respectives: uns amb la mediàtico-festiva i els altres amb la de la mascletâ.

* A València tenim una dita esplèndida, d’acollida universal, que fa així:

Benvingut sia qui a sa casa ve amb pau.

* Ho ressumiré, tot plegat, amb un acudit -estrafet- anglès:

A Spanish man a bit drunk comes out of a pub in Majorca and asks a passing Basque man, very drunk too:

– Is that the sun or the moon?

and the Basque man, answers:

– I don’t know. I’m a stranger here too !

Bo, per a avui ja n’hi ha prou, d’un tema tan llefiscós.

Tingueu un bon dia!

sgt: Josep Blesa.