Llegesc l’interessant article del periodista d’art Sam Dracir (Ricard Mas, tot invertint el seu nom), en l’apartat de NOVES TECNOLOGIES d’El Temps d’aquesta setmana. L’intitula: ETA i les noves tecnologies.
En el mateix, en Mas, narra la sorpresa que s’emportà en veure un ordinador Macintosh Classic a principis dels ’90 entre tot el material incautat.
I s’exclamà: Quin bon gust !
En les darreres accions policials sobre l’organització els han estat interceptats un manual en euscara per a encriptar ordinadors, memòries USB i targetes de memòria. Un opuscle redactat per Peio Arkaitz Landaberea, l’informàtic del diari Gara que li va encarregar Thierry (Joseba López Peña). Les ordres internes són encriptades en USB’s i soterrades en algun punt d’alguna muntanya. L’informàtic aconsella aprendre’s de memòria la clau d’encriptació. Com no pot ser llarga aconsella que siga la primera frase de la plana 34 d’un llibre o revista, per exemple, i afegir-l’hi símbols i números.
Mas torna a exclamar-se: què lluny queden aquells dies en què eren cançons abertzales les contrasenyes !
Per a esborrar definitivament el disc dur, l’informàtic, recomana el programa Wipe Free Space. Per si d’un cas són interceptats per la policia.
Per a enviar-se emails encriptar sols els documents adjunts que sols saben la clau els dos corresponsals.
ETA proposà a l’informàtic que es traslladàs a París i li muntà una botiga d’informàtica que servira de tapadora. A voltes es pot saber qui comprà tal USB, o tal ordinador….la polícia francesa requisà les cintes de vídeo de seguretat de la botiga per tal de descobrir la identitat dels membres….però l’informàtic els n’endilgà garça per esmerla…
De l’efectivitat dels consells etarres parla que les policies francesa i española han trigat quatre anys a desxifrar l’ordinador d’un dels lloctinents de Txeroki (Joseba Segurola). Hi havia usat el programa PGP -Pretty Good Privacity– gratuït que es descarrega directament en la xarxa.
Sembla que la colla d’imbècils d’ETA, ara, empren Second Life per a comunicar-se.
A mi, aquesta notícia, m’ha recordat tres qüestions que m’han fet esmolar un lleu somriure:
Vos les explique si passeu al “Vull llegir la resta….“…i vos jure que riurem de valent….
1. Se’n recordeu quan el president español Adolfo Suárez digué que l’euscara sols servia per a dansar i parlar amb els iaios o que era impensable explicar química o física en el dit idioma?
El sr. Suárez desconeixia que els atacs aeris americans en el Pacífic, durant la 2ª guerra mundial, foren coordinats en euscara per a impedir que els japonesos pogueren descobrir les tàctiques aliades. El sr. Suárez en la actualitat és dement, però ja apuntava formes trenta anys enrere, quan estava teòricament sencer. I molts dels seus compatriotes li van aplaudir l’acudit !
2. El pacte del matemàtic francès François Viète amb el dimoni.
Els criptògrafs españols no eren precisament els millor dotats a Europa. La seua ignorància era tal que descobriren que llurs missatges eren transparents per als francesos, mercès a l’habilitat del matemàtic François Viète, pel que concloïren que això era impossible si no hi havia un pacte amb el dimoni. Per això demanaren al Papa que el portaren davant d’un tribunal de la Inquisició per a ser sotmès a judici. Però el Papa no ho féu, doncs sabia de les dots de Viète i que res tenia a veure amb l’infern, car els criptoanalistes papals també desxifraven els missatges secrets dels españols.
Si voleu saber-ne més aneu-hi a:
The Code Book, p.28; Boyer, p.385; Britannica (François Viète).
3. A mi sempre m’ha estranyat la col·laboració antiterrorista intermitent entre els estats francés i español. Tot pensant que els francesos són (?) bressol d’acollida de refugiats polítics i de llibertat. Comentava això amb un amic enginyer i m’espetà:
– Mira nano, la política fa fàstic !…..i continuà
– Una cosa és el que diuen de cara a la galeria i una altra la que fan portes endins. La col·laboració actual entre tots dos es pot llegir en el rebut de la llum. Investiga qui subministra el major percentatge d’energia elèctrica a les llars i indústries que hi ha dins de l’estat español.
Conclusió, per als espanyols la llibertat d’expressió és allò que els permet dir-nos en la nostra pròpia cara del mal que hem de morir però per a nosaltres sols serveix si els riem les seues gracietes i, sobre tot, si fem declaració d’espanyolitat.
Preparen agressions, provocacions, etc. i estan força bé instruïts. La primera destinació que tingué fou al Principat. I crec que no és casualitat. Ell no té cap problema a dir que a València parlem català. Amb la qual cosa escandella perfectament el perill que suposa anar tots plegats.
Recorde quan l’altre dia m’explicaves el cas de la persecució, a Barna, dels troskistes després de la guerra incivil i com els stalinistes acabaren dins del sindicat vertical. NO és casualitat, ans el contrari, sembla prou lògic.
Com els de la FAI, que tants estralls causaren arreu.
El poblema al meu entendre, en una colònia, és l’elecció del marc de referència.
I el nacionalisme español ens han endilgat allò del universalisme, però sense nosaltres. I ahí és on falla la llibertat per a tothom, la d’expressió i totes les altres.
La llibertat no és un xec en blanc sinó que comporta contraprestacions. La dels altres que no eres tu.
Una abraçada i gràcies.