Probablement és cert que som un país, les Balears, en constant procés de deconstrucció –o destrucció: si a l’espoli a què ens sotmet la metròpoli hi afegim els lladres i corruptes -declarats i presumptes- que feren de la cosa pública el seu vedat particular de negoci durant la legislatura de Jaume Matas, el panorama mostra
La sala del club de jazz, a l’hora de començar la sessió, és plena a vessar. L’amo de tot plegat somriu amb satisfacció perquè avui farà calaix suficient per pagar –discretament- els músics i fer guardiola. El quartet – format feia poc i que no havia actuat mai allí- arranca fort amb una peça compromesa
A l’hora de tancar la botiga gran de fruites i verdures,una parella –dona i home- de trets andins seuen a l’escaló de l’entrada del banc que fa cantonada. La dona porta en banderola una bossa enorme i l’home juga amb un bastó –probablement el pal d’una granera desballestada- sense perdre de vista un carretó de
El darrer dia del mes de maig de l’any 1967 li plantaren les tres palmeres que situà, en forma de triangle isòsceles que apuntava a tramuntana, al costat dret de la casa vista des del caminal que hi duia. Una palmera per cada fill. Aquest mateix dia, el petit feia tres mesos, el major anava
Hi feia bon estar a Ses Lleonardes. Hi anaren de bon matí, abans que les roques es convertissin en estenedors grollers de gent en multitud, renous, tovalloles tan enormes com estridents, para-sols de propaganda, bosses estibades de no se sap què, geleres portàtils amb aigua i cervesa, xancletes aperduades, síndries per refrescar, tauletes per fer
L’amo en Pere frega la setantena d’anys i té una finqueta a muntanya on hi fa aus de corral i ovelles per passar gust i l’estona. I per afegir quatre cèntims a una pensió de ca magre, diu, perquè gaudeix d’un retir miserable de pagès. Des que enviudà fa set anys, amb els fills casats,
Els horaris que figuren en els programes de festes que se celebren durant l’estiu en les viles de Mallorca, tenen merament valor aproximatiu. Mai no s’avancen, però poden patir retards substanciosos; o caure del cartell a darrera hora. I no passa res, òbviament. Cap veu no s’aixeca contra aquesta impuntualitat que, lluny de ser indecorosa,
Aina Moll i Marquès, veïna seva des de fa un grapat d’anys, i qui, una hora abans, farà el pregó de les Festes de la Mare de Déu d’Agost d’aquesta vila. Organitza aquest acte la delegació de Sencelles de l’Obra Cultural Balear, entitat que enguany celebra el quaranta-cinquè aniversari de la seva fundació. Aina Moll,
Els ports, les rades i les cales són parèntesis dins la mar. En aquestes mans en conca que demanen ser assaciades, l’aigua flueix amb generositat i reflueix amb més juguera que no polissonada. L’olor d’aquesta mar en repòs, l’aire salat, el seu temps més marí que no terral convida a refilar la pensa, a netejar
La xafogor li impedia de prendre el son. Tocades les quatre i cansat de voltar dins el llit, s’aixecà amb l’enuig que li regalimava cos avall, com la suor. Davant la finestra oberta de bat a bat, i que tanmateix no li oferia cap escletxa de frescor, renegà uns instants. D’assegut, la calda nocturna és
La lluna –més aviat lúnula- en creixent a penes podia mirar res. Els estels començaven a prendre posicions per dibuixar un firmament de circumstàncies. Les dues parelles es disposaven a sopar a la terrassa del pis alqueriablanquer acabat de muntar pels amants més joves. De la peixateria amiga havien comprat quatre talls d’emperador fresc i
Convé entrecavar les soques del sentit i la ment, ara que el sol calciga els sementers. Se n’aprèn aviat, si es té esment a protegir-se de la solellada. I sempre n’és el temps, si va a dir ver. Com de mirar sense parpellejar la lletra per trobar-hi la mirada entera i amable. També és temps
Quart dia de vacances. S’aixeca a les vuit perquè a les nou ha de fer una gestió que li ocuparà poc temps, però que no pot ajornar. En trepitjar carrer s’adona que no passa un alè d’aire; serà pesat, aquest dilluns, pensa, ja ho anunciaren els homes –i les dones- del temps. No ha fet
El FC Barcelona decidí no volar de Pisa a Chicago amb un avió de LTU, una línia aèria de baix cost propietat d’Air Berlin, pel mesnyspreu que mostrà pel català –i els catalanoparlants- el seu director general Joachim Hunold. http://www.racocatala.cat/noticia/air-berlin-carrega-contra-catala-informa-als-seus-usuaris-no-te-intencio-dusar-lo-mai. Davant aquesta decisió valenta, el director d’Air Berlin per a la Península Ibérica i president
Segons el Consell de Ministres, només els aeroports de l’Estat espanyol que superen els 30 milions anuals de passatgers podran participar en la seva gestió fins a un 19%. Quanta generositat! El de Palma, per això, actualment amb 23,2 milions, en queda exclòs. Només el de Barajas i el del Prat n’han aconseguit la patent