El vol (Sangtraït)
Què grans que van ser. Escoltar aquest cant a la llibertat és tocar amb la pròpia pell el significat de llibertat, és sentir la llibertat com es revolta per tot el teu cos. L’home que volia ser ocell encara hi és, encara sobrevola el nostre, el teu, cel. I així serà per sempre.
El vol de l’home ocell
Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se’l mirava, nena
no t’ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
Tornada:
Es tornarà
ocell per un dia
i d’entre les cendres
podrà volar.
Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em tregueu la llibertat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l’horitzó llunyà
Tornada
Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no se’l pot fer esperar
els núvols, les seves muntanyes
el sol, l’horitzó llunyà
Tornada
I una de propina 😉 (ostres que m’emociono, encara ploraré):
Somnis entre boires