estereofònicx

Els carrers ja no són el que eren, ja no hi juguen els nens, ja no surten a prendre la fresca els vells, tanquem les portes amb clau. Els carrers són deserts del que eren, són camins d’alquitrà per què hi passin vehicles estranys. Els carrers ja no veuen passar el temps, als carrers els engoleix el temps.

Amb la bandera ben alçada i el cap ben alt Battle avancen sense por per enfrontar-se amb tots aquells que es posin al seu davant. És la seva guerra, la seva batalla; els instruments, les coses que tenen a dir i els sentiments, són les seves armes. Armes que no fereixen, armes que no maten, al contrari, armes que ens animen a avançar (fins i tot un diumenge al vespre, i fins i tot un dilluns al matí!).

Battle és un d’aquells grups que gairebé tenen més vídeo-clips que cançons, he escollit aquest, sembla que un dels primers que van fer.

Explica la llegenda, que en el mític disc Made in Japan dels Deep Purple, gravat en directe a Japó, en un dels moments més àlgids de la cançó Child inTime es pot escoltar de fons el so d’un tret d’una pistola entre el públic. Hi ha versions que diuen que va ser un assistent del públic que va suïcidar-se en aquell moment "tant especial" i altres que diuen que va ser un assassinat que es va cometre llavors.

Hi ha moltes llegendes en el món de la música, i potser més en el món del Rock, són veritat? Són mentida? Són llegendes.