Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Fa dos anys la trobada va caure en una data molt propera a la mort de mon pare i en vaig fer un esment (vegeu aquí). L’any passat -en plena celebració de l’Any Maragall– aquell mateix diumenge el diari Ara va publicar un article meu que explicava una mica tot això (vegeu aquí).
Ahir, amb l’Any Maragall escolant-se ja en el record, vaig demanar de llegir “Febrer”, el poema de la mimosa. Amb aquesta tria volia honorar la bona gent que, malgrat els temps complicats que ens estan tocant de viure, encara fa una aposta a favor de l’esperança i planta mimoses al jardí de casa seva.
I que consti que no és pas una metàfora: hi ha qui ho ha fet.
Per ells, amb respecte, estimació i solidaritat, va alçar-se la veu del poeta:
FEBRER
se m´ha posat al davant
tota plena d´arracades
i penjolls i fils daurats.
S´ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima, d’un sol tany…
Ara fins m´ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà…
¡Déu te guard, galant minyona…
Mil perdons… que Déu te guard!
Joan Maragall, 8 de febrer de 1909
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!