Es fa difícil, ara mateix, passar per alt la dimissió de Ruth Mateu i Vinent com a consellera de Transparència, Cultura i Esports; de Jaume Gomila Saura, director general de Cultura; de Mar Rescaldo Pons, directora gerent del Consorci per a la Música de les Illes Balears Orquestra Simfònica de les Illes Balears “Ciutat de
Els nins no poden fruir dels carrers ciutadans, entre cotxes, carrils bicis i terrasses de bars. Ens hem resignat a què els carrers exclusius per a vianants –totalment o parcial- siguin excepcionalitats i no norma, i que les iniciatives per ampliar-los aixequin polsegueres irrespirables de polèmiques absurdes. Els carrers no són per viure’ls, sinó per
La persona més llesta del món, robadora implacable de cors, tres anys i sis mesos de saviesa plena, considera que som un vell nou. Que me falten cabells, sí, però que les arrues que em solquen la cara són tolerables –no ho diu amb aquestes paraules però gairebé- i per això no es pot afirmar
Vint-i-dos graus traïdors a la plaça del encontres quan són les cinc i mitja de l’horabaixa. Els primers tiranys desafien les peces de roba d’abric que els més grans mantenen perquè els vespres refresca molt i si no vas protegit et pot prendre una galipàndria. Una dona amb calçons cenyits de pell negra i jaqueta
Si l’OCB ha arribat als 55 anys plena de força és per la voluntat insubornable dels seus socis i amics. La seva història, la història de l’entitat, és la del dia a dia de milers de persones compromeses amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, i que, des de la discreció
Fa trenta anys vaig enviar 24 poemes al premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs , de Santanyí, que aleshores celebrava la tercera edició, i que finalment m’atorgaren juntament amb l’obra “Eteri cos d’intriga”, de Xavier Pérez i Torío. Em va costar molt titular-los i al final em vaig decidir per “Botons de foc”, de
La marcejada fa insuficients els embornals de la ciutat que ho té tot per ser bella i només mostra llangor i deixadesa. L’aigua cau i corre amb una entremaliadura que sorprèn els que encara treballen per fotre el pròxim. Els vianants, per tal d’evitar els bassiots, caminen de puntes i a saltirons, com si dansessin,
Les guerres no sols tenen dos bàndols enfrontats en un únic camp de batalla: cada persona en guerra n’és un que la fa segons li convé i pel seu compte. En aquest sentit i per això, en les guerres és molt més difícil sobreviure que matar, raó per la qual els principis, el regit i
Lleonard i Maria Muntaner, editors, s’han arriscat a publicar-me un grapat de notes de vides, dades indispensables, reflexions necessàries i impressions diverses escrites i ordenades a Can Gazà des de l’estiu de 2008 a la primavera del 2016. Es tracta d’una mena de dietari que es fa dir “El preu de la vida mòlta”. Avui
Yoshitomo Okumo és professor del Departament d’Estudis Hispànics de la Facultat d’Estudis Estrangers de la Universitat Prefectural d’Aichi, en el Japó. A més, és expert en història econòmica de la Catalunya del segle XVIII i ara mateix fa una investigació sobre el Procés principatí. Aquests dies és a Mallorca –la primera vegada que la visita-
Avui, Dia Mundial de la Poesia, pot ser un bon moment per recordar que enguany fa 120 anys de la publicació de “De l’agre de la terra”, de Miquel Costa i Llobera, que edità a Palma la Tipo-litografia Amengual i Muntaner. És el segon recull que edità després de “Poesies”, el 1885. “De l’agre de
La zona de confort de tot allò que facilita la vida queda tan lluny, que ni els ulls de mar d’aquesta mossa de cabellera índia -que passen amb una calma encomanadissa- poden evitar les travelades. Els llibres s’arrengleren en el corredor sense retorn tot esperant que algú hi empenyori tots els llapis subratllant i postil·lant
Quan al 1517, fa cinc-cents anys, Martí Luter fixa les seves noranta-cinc tesis a la porta de l’església de Wittenberg, poc s’imaginava, probablement, fins on arribaria la seva proposta de reforma. En la nova litúrgia que proposava, la música ocupava un lloc molt destacat. De fet, el 1526 Martí Luter tradueix la missa a l’alemany
L’excitació de la pell morta trenca la guardiola del regit i la suor reclama ser acuitada. Vindran els dies amb els colors excitats i el nord a l’oest. S’alentirà el temps dels mots perquè el desert s’escampi. Què tenen les mans que no tapen els taüts? La mateixa por que els llavis que no besen
Des que s’ha aixecat, sent Ovidi Montllor cantant “M’aclame a tu”. Els versos cantats d’Estellés li han envaït amorosidament l’alba dels pensaments fins que es topa amb l’afinador de pianos que posa a punt el de mitja cua que han instal·lat a la plaça de Catalunya. La pensada –que cal agrair- de l’associació del Concurs