marginàlies

Quan al 1517, fa cinc-cents anys, Martí Luter fixa les seves noranta-cinc tesis a la porta de l’església de Wittenberg, poc s’imaginava, probablement, fins on arribaria la seva proposta de reforma. En la nova litúrgia que proposava, la música ocupava un lloc molt destacat. De fet, el 1526 Martí Luter tradueix la missa a l’alemany –proposava que les celebracions litúrgiques parlassin la mateixa llengua que els fidels- i hi incorpora el cor, que hi cantarà els himnes, uns traduïts del gregorià i d’altres cançons populars adaptades, a banda dels de nova creació. Al llarg del segle XVI es desplega el nou repertori coral i en el segle següent els compositors alemanys s’endinsen en la música religiosa luterana. Qui portarà aquesta música al capdamunt de l’excepcionalitat serà Johann Sebastian Bach amb els seus cicles anuals de cantates, els oratoris i les dues passions que fins avui ens han arribat.
Per commemorar el cinquè aniversari de la Reforma luterana, anit, a l’església de Santa Magdalena de Palma, el cor i l’orquestra “Acadèmia 1830” presentaren un programa dedicat a la música religiosa de Bach, en concret, les seves cantates més conegudes: la BWV 140, la BWV 82, la BWV 84 i el cor inicial de la BWV 102. Acompanyaren aquesta orquestra i cor la soprano Irene Mas i el baríton Tomeu Bibiloni.
Concert intens davant una església estibada. Músics i cantaires joves, però amb la formació i l’entusiasme més que suficients per prendre el públic i fer-lo sentir Bach com el músic alemany volia i cal sentir-lo. El mateix es pot dir d’Irene Mas i Tomeu Bibiloni, entregats absolutament tant a Bach com als assistents a una fita musicocoral que hauria de tenir moltes més rèpliques. Molt encertada, a més, la introducció del seu director, Fernando Marina, que permet entrar amb molt bon peu a les cantates bacchianes.