marginàlies

Si l’OCB ha arribat als 55 anys plena de força és per la voluntat insubornable dels seus socis i amics. La seva història, la història de l’entitat, és la del dia a dia de milers de persones compromeses amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, i que, des de la discreció i l’anonimat, han donat el millor d’ells mateixos per aquesta causa dignificadora.
L’OCB mobilitza diàriament arreu de Mallorca cents de simpatitzants amb els seus objectius que mai no han demanat res a canvi d’aquesta dedicació esforçada i mantinguda. Són ells, els seus socis i compromissaris organitzats al voltant de les delegacions, les persones que de cada dia en fan una diada, les que han escrit i escriuen la història de l’entitat. I, precisament, “De cada dia, una diada” és el lema de la commemoració del cinquanta-cinquè aniversari oceber que en breu arrancarà.
Amb aquesta divisa s’engegarà una campanya de difusió i de socis, i també un programa de conscienciació per combatre la indiferència lingüística, un dels pitjors obstacles amb què es topa l’emancipació de la nostra llengua. Des de l’OCB hem dit diverses vegades que enguany, en matèria lingüística, ho volem tot: volem que la llengua catalana deixi de ser la ventafocs de les polítiques públiques; volem que els drets lingüístics dels catalanoparlants no segueixin en entredit; volem, en definitiva, poder parlar en la llengua que parlam des de fa vuit-cents anys i sense cap entrebanc per tots els territoris on és la llengua pròpia.
A l’OCB som ambiciosos, sí, perquè sabem que per aconseguir aquestes fites comptam amb la força i la convicció suficients per sortir de l’ensopiment lingüisticocultural on estam instal·lats. I si som capaços de mancomunar aquesta força, no tenim aturador.