Temps era temps, a l’illa nostra, ser un ca de feina volia dir treballar constantment i en feines feixugues; morir-se com un ca, plegar de viure sol i abandonat, i estar tot sol com un ca, estar en completa soledat, molt allunyat del tracte social. Així, la majoria de referències del refranyer al ca no
Acabada l’Assemblea anual ordinària de l’Obra Cultural Balear hom té la sensació que voler-ho tot per la llengua, la cultura i el país no és cap impossible; que hi ha força suficient per acarar qualsevol repte col•lectiu en aquests tres àmbits. La gent de l’OCB no sap què és el cansament en l’entossudida voluntat de
El rostre recorda molt Jeremy Irons però la seva figura acusadament magra festeja força bé l’androgínia. Porta uns pantalons estrets negres, un abric tres quarts del mateix color i un fulard morat. Fa mal de posar-li anys, però no ha de fer els cinquanta, que diria el patriarca. La veu greu, d’actor o recitador, crida
Avui, just ara i per raons que no vénen al cas –o per ventura sí però em fa una vessa enorme enumerar-les perquè totes tenen el denominador comú de la neciesa- voldria poder dir amb plenitud, com Maria Mercè Marçal, que agraesc infinitament al destí –o a la sort, o a la ventura, o al
Persones que m’estimen, per celebrar el meu aniversari –un caramull d’anys- ahir em regalaren la “Divina Comèdia” il·lustrada per Miquel Barceló i encara estic aclaparat: pel valor de l’obsequi i pel valor de l’obra, naturalment. Així, en començar a gaudir de l’infern ja no sé si llegesc Barceló i veig Alighieri o si realment, fruit
Ves a saber què diria Tomaso Albinoni se sentís el seu adagio com el coneixem a partir de la reconstrucció que en va Remo Giazotto. Diria que no és seu, clar, i l’emprendria a arquets de violí contra qui classificà i catalogà la seva obra. O no, ves a saber, per ventura se l’acabaria a
¿Qualsevol pot ser un galtes –o pocavergonya, o barrut, o canalla- de l’alçada d’en Fèlix Millet i Tuset –per posar un exemple- i, a sobre, amb tanta sort com la que l’ha acompanyat i l’acompanya, i, encara més, per acumular tanta fortuna? ¿S’ha de ser de cap manera especial per emmerdar-te, per corrompre’t i corrompre,
En algun paper escondit o potser tatuat amb sang en algun clatell que es prepara per estrenar calfreds, està escrit en vers que la mirada es la clau de volta del benestar, de l’anar nets i vius: com més endins hom pot mirar, com més a plaer hom pot aviciar el mirar àvid, comissari i
En el Dia Internacional de la Dona tots els homes hauríem de poder dir “Tots som dones”, però em sembla que no en som capaços ni s’acabaria d’entendre. Així mateix, crec que el sentit es pot intuir: si per fer costat a la víctima d’una bestiesa deim que tots som ella, avui, dia 8 de
En el carrer més car de la ciutat, que és tant com dir dels més cars del món, un violinista s’afanya a cridar l’atenció dels vianants. És una mala hora, prop de les set del capvespre del segon diumenge de març, i ho sap, però es resisteix a partir, encara. De la gentada que passa,
Just asseure’s en el seient 28B de l’Airbus A321, se li apropa una hostessa amb acusat i agradable accent canari per dir-li, tant a ell com als seus dos companys de filera, que en cas d’emergència i comptant que ella no es pogués fer càrrec de la situació, ells tres serien els encarregats d’obrir la
L’exili de les flors i la confusió de l’abecedari deixen la ciutat sense fesomia. Les lletres majúscules dejecten les minúscules i els nombres enters s’amotinen. Els plàtans pelats de les avingudes guinavetegen els colors que proven de desafiar el març que més marceja des que es registren les dades, segons els meteoròlegs. No se sent
El vent no agrana la nit, hi encasta el temor i el neguit. Udola intermitentment per espavilar l’insomni i omplir els bressols de bruixes i dimonis. Els cans no lladren ni els moixos fan rondes. Els noctàmbuls canvien els passeigs per missatges de mòbil a presumptes fadrines que s’ofereixen a apaivagar inquietuds a l’hora que
N’Amable va ingressar a Can Gazà dia 13 de maig de 2008 derivat d’un altre servei d’atenció als drogodependents molt mancabat físicament i anímica. Tenia els set mals i un grapat més, i el seu estat immunològic fet un nyap. Amb molt de temps i altes dosis de paciència es va anar refent. Durant tot
Avui fa 43 anys que executaren Salvador Puig Antich. Se n’ha parlat, tant de les seves cuites, de la seva detenció, del seu judici, de la seva condemna a mort i conseqüent execució, però no basta, ni de bon tros! Se n’ha fet una pel•lícula memorable (“Salvador”, Manuel Huerga, 2006), seguim cantant tristament la seva