marginàlies

Yoshitomo Okumo és professor del Departament d’Estudis Hispànics de la Facultat d’Estudis Estrangers de la Universitat Prefectural d’Aichi, en el Japó. A més, és expert en història econòmica de la Catalunya del segle XVIII i ara mateix fa una investigació sobre el Procés principatí. Aquests dies és a Mallorca –la primera vegada que la visita- i, a més de conèixer l’illa, vol saber què en pensen els mallorquins d’aquest Procés, a través de representants de la societat civil. Ha comparegut a Can Alcover puntualíssim i ben aviat hem entrat en matèria.
La conversa –gairebé un monòleg: els seus silencis recapituladors després d’una exposició m’invitaven a seguir- ha fet passada per l’ús social del català a Mallorca i m’ha dit que s’ha sorprès de veure que el personal de la recepció de l’hotel on s’allotja –no me n’ha dit el nom- no sabien català. He rigut, en sentir-lo, i li he fet notar que a Mallorca, per treballar en el sector turístic, cal saber com més llengües millor, però no cal que sàpiguen la catalana, la pròpia. Ha obert els ulls desmesuradament, ha fet una mena de gruny de desaprovació, i ha demanat en to professoral què feia el Govern per esmenar aquesta deficiència. La resposta –res, li he dit lacònicament- l’ha deixat més fora de joc. Poc abans, li havia dit que, per mi, allò que més afecta la salut del català a les Balears és la indiferència lingüística d’una majoria gens menyspreable dels illencs. I el Govern és, també, lingüísticament indiferent, m’ha dit. Doncs sí, una indiferència que actua de fre, naturalment.