xicranda

Mirades des del guaret

FUTUR

Rossolen els anys perduts,

destria el cor les hores vives

i escampa el vent les eixorques.

S’endevina a l’horitzó

un tall net en la pell del temps,

insospitats grials ens esperonen.

 

Roser Cabacés, Corvespre

#DiaMundialDeLaPoesia

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Crida als poetes d’arreu del món des de Myanmar

La revolta contra el cop d’estat militar vol honorar aquest mes de juny quatre poetes assassinats i més d’una trentena de poetes empresonats a Myanmar, l’antiga Birmània. http://www.threefingers.org

El meu poema per a Myanmar, traducció a l’anglès del poema Metamorfosi, del poemari Corvespre:

«Metamorphosis»

The old sorrows

were false walls.

And they collapsed

to make way for a new singing in the breath.

______________

«Metamorfosi»

Foren les penes antigues

falses murades.

I s’esfondraren,

per deixar pas a un nou cant en l’alenar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentació d’“Aiguaneix” XVII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de Poesia

Dimecres 26 de maig de 2021 a les 19 h, als Amics de les Arts i Joventuts Musicals

(c/del Teatre, 2 – Terrassa)

 Aiguaneix, de Roser Cabacés, amb epíleg de Teresa Costa-Gramunt

Presentarà el poemari: Elena de la Cruz Vergari

Recitaran: Anna Clariana, Santi Figueras, Àlvar Masllorens i Roser Cabacés

Intervencions musicals:

Pau Figueres i Arnau Figueres (guitarra i percussió)

Santi Figueras i Xavier Pagès (tiorba i veu)

Entrada gratuïta, aforament limitat. Cal reservar seient a literatura.aajm@gmail.com

Ajuntament de Terrassa/Bctxarxa/Amics de les Arts i Joventuts Musicals/Poesia Pagès editors

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Bon Sant Jordi!

«De vegades els xiquets parlàvem amb ells [els captaires], quan els grans no se n’adonaven, i ens deien els noms dels ocells i dels arbres i de les pedres i dels estels, però ho deien amb una veu estranya, i els seus ulls miraven enllà de totes les coses»

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

el rostre de l’altre

 

 

 

Fa dies que embolico llibres davant la mirada plenament present de Camille Claudel. No puc eludir-la, no desapareix, quan no embolico passo alguna estona mirant-la fixament, volent saber tot el que expressa. Hi veig tristesa però també serenor i orgull, i potser dolor. Quedo amb recança de no poder fer-li un retorn; és una imatge, però persistent… Accepto amb cert disgust la incapacitat de comunicar-m’hi, i deixo que la mirada d’ulls clars d’un rostre llunyà i alhora present segueixi interrogant-nos des de la llibreria.«L’ètica és la resposta a la demanda del rostre de l’altre», Joan-Carles Mèlich.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dol des del confinament

Dol des del confinament; dues atmosferes estranyes entreteixides. Abatiment, lleugeresa de la percepció del cos, amplitud de consciència, una llum especial envolta l’espai, la quietud i el silenci s’intensifiquen, es fan corporis…

L’aquí i l’enllà on ara és la mare es fan un, tot és estrany i alhora, des del despullament més dolorós, sento que el bressol dels braços de la mare és etern.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari