Cançó de la son
Quan, al vespre, el meu veí petit
es canta la cançó de la son,
veig cavallets de mar i cavallets de fira.
Ocells als nierons,
a l’espluga, follets,
i fades a les gorgues.
El miralleig d’estels,
el cant tan net del xot,
els peixos de colors dins l’aigua fosca;
els grills festejadors,
la claror de l’albada que es cova a l’orient,
els rierols que baixen…
I si ell s’adorm primer
somnio que m’adormo,
i la seva cançó
en un fil de ressò
em duu finet finet
fins al cel de la veu de la mare,
quan érem tan petits
que el món sencer
li cabia a la falda.
Roser Cabacés