Falta un poema

Falta un poema

Ho sé, falta un poema.
El poema gran.
El poema que aixequi l’esperit
fins al replà de les àguiles.
Aquell poema de màgica bola
de vidre on apareix el jorn meravellós.
Aquell poema que fa de vigia
de tota la nau esgarriada pel mal vent.
Aquell que és un càntic d’esperança.
Aquell que creu en l’home net
i ferotge com la llum del llamp.
El poema vestit de diumenge.
El de flors i violes.
L’amable.
El fàcil, el clàssic, el teòric, l’elegant.
El de quedar bé.
El que jo no puc ni vull escriure a aquestes altes
hores de la nit del meu poble.

Màrius Sampere

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’horabaixa

Quina llum de mel, aquestes tardes de primavera d’hivern, quan la terra fosqueja i el sol comença a retirar-se… i entra el silenci calçat de misteri, flonjo i benigne com el vol de l’òliba.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Entrevista a Lluís Duch sobre educació

Ahir ens va deixar Lluís Duch. Una gran pèrdua. El vam entrevistar sobre educació; l’entrevista, encara inèdita, ha estat publicada avui a Núvol.

https://www.nuvol.com/entrevistes/lluis-duch-el-capitalisme-ens-fa-creure-que-el-desig-pot-ser-satisfet/

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Siguem dignes dels nostres presos

Hi ha un home a la presó dels que avançaven

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“Recuérdalo tú y recuérdalo a otros”

Avui que Barcelona ha homenatjat les Brigades Internacionals en el seu 80è aniversari, us recomano vivament aquest llibre.
Sempre en deute amb els qui ho van donar tot per aturar el feixisme al món i defensar la democràcia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

On treballes ara?…

Com casen, en una diada de Reis, el jazz amable i juganer dels anys trenta amb la festa i amb una sobretaula en què dos parents de noranta-tres i noranta-cinc anys relaten les penúries de la infantesa, la cruesa de la guerra viscuda en pròpia pell, un d’ells amb lluita al front de la batalla de l’Ebre i camp de concentració inclòs, durant set mesos, a l’edat de disset, i tres anys i mig més fent el soldat, l’altre lluitant per no deixar-se arrabassar per la guàrdia civil vuit quilos d’arròs aconseguits amb risc i suor, gesta titànica que davant l’abús rebut el va posar malalt d’impotència i plor durant dies, tot explicat amb una enteresa que no amaga el plor de l’ànima per la pèrdua de la dignitat i tanta injustícia patides? Un regal inesperat, una lliçó de vida oferta des de la longevitat esgarrapada en què la vida sencera ha esdevingut pregunta i afirmació, davant la qual des del torbament emocionat et sents petita i honores el sentit de l’humor que durant dècades ells t’han brindat i ara, a la vellesa, encara els fa mal el record i no volen parlar-ne i et diuen seguidament per tapar el dolor: on treballes ara?…
El nostre cor és tan gran i alhora tan petit per hostatjar tantes emocions… Humilment, des del silenci commòs i respectuós, amb agraïment per la confiança que t’han fet i perquè el teu fill de vint anys s’ha endut una lliçó d’història i d’humanitat, comença en família una partida de dòmino.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És a les nostres mans

La violència neix en els gestos més petits, en la manca de respecte i també en la injustícia. “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”. Ho podem aconseguir, és a les nostres mans. Com a mestra i com a músic no hi ha res que estimi més que l’amor i la pau entre els humans, perquè a més això vol dir que hi ha sensibilitat, amor per la bellesa i respecte envers la veritat de cadascú.

Give Peace a Chance

Publicat dins de General | Deixa un comentari

27S Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu

Publicat dins de General | Deixa un comentari

XXXV Cicle Els Orgues de Catalunya, juliol i agost.

Podeu consultar-ne la programació al web de l’Associació Catalana de l’Orgue:
http://www.acorgue.cat/cicle2015/programa2015.pdf
No desaprofiteu aquest cicle, fem que els orgues i organistes del país puguin seguir actius, val la pena!

Ahir, entre d’altres obres, vaig poder escoltar aquesta delicadesa de Mompou:

https://www.youtube.com/watch?v=s-YLhEJUocE

Captura de pantalla 2015-07-16 a les 9.42.40


 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Estem fent safareig sense fer bugada (Contra la mesquinesa en l’entorn virtual)

Cada dia m’incomoda més el nivell i el to de molts dels comentaris emesos a les xarxes socials, als diaris digitals de tota classe, als posts informatius, etc.

No cal que l’emissor tingui ideologia feixista o xenòfoba perquè parli sense respecte.

Quedo esgarrifada de veure el to de menyspreu, manca de respecte, desqualificació i mala educació, actituds que es fan evidents en missatges de gent de tota mena d’ideologia, que es considera a si mateixa demòcrata i de pensament obert i no excloent.

Malauradament, l’entorn virtual retrata la nostra veritable naturalesa. Una cosa són les idees i l’altra l’actitud i l’aplicació en la nostra vida. Per comptes de servir per ampliar coneixements i compartir mirades l’entorn virtual s’està convertint en un espai en el qual aboquem la nostra porqueria i mesquinesa, cosa que la manca de presència real de l’altre ens posa fàcil.

Dic públicament el meu malestar perquè m’agradaria que això canviés. De fet, les eines sempre són les eines, en aquest cas la comunicació virtual, però el fons depèn de nosaltres, i em penso que en un elevat tant per cent d’intervencions no ens honora com a espècie.

Haurem de fer un decàleg del bon ciutadà? De la persona amb els valors necessaris per a viure en societat amb capacitat d’atenció i respecte cap a l’altre tot i la discrepància? Ja no som petits. Estem fent tard.

Disculpeu que comparteixi la queixa, però és que cada dia que passa em sap més greu.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari