xicranda

”La literatura, tota forma artística del llenguatge i tota forma artística en general, sacseja

–ha de fer-ho– la nostra essència més profunda. Hi crema la fullaraca acumulada, hi aixeca

vendavals de desig, hi fa saltar guspires d’un món nou, hi deixa un rierol de llum que hi canta.

La veritable literatura és subversiva, subverteix l’ordre dels hàbits establerts, i és conversiva,

ens converteix en ciutadans d’un país desconegut.

Qui té por de la literatura? Tot aquell que té por del desconegut.”

Narcís Comadira

No sé jugar amb màscares, amics.

Estimo massa les paraules nostres

De molts llavis de cendra, crit i flama.

No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa

D’uns pocs pensaments clars

Ni per bastir-me, en arbres de misteri,

Nius de somnis remots. A la cruïlla

Dels camins de la nit, la veu ressona:

Hem escollit, en l’espera de l’alba

Els dards de la veritat, o un dur silenci.

M. Àngels Anglada