xicranda

el cel badat amb llum de perla

i dels teixos les branques somniant

lleument movent-se

escolten oferts, silenci endins,

l’aire del segle

vençut, distret, inhòspit,

gemeguen els desvalguts i els pobres,

els morts sense repòs,

i el temps de l’alegria fa l’equipatge;

heu mort fugint per salvar-vos,

per sobreviure, per arrelar en la vida

ni que fos lluny de casa,

us han llençat en fosses com qui llença la brossa

perquè no se sàpiga qui sou,

amaguen la sang i el martiri

denigren el vostre dolor

la nostra civilització fa aigües

regna el benefici, només el benefici

i plorem llàgrimes de sang

ferits al cor per tanta perversitat

R. C.

(als qui van morir intentant saltar la tanca de Melilla)