xicranda

Mirades des del guaret

Cançó de la son

Quan, al vespre, el meu veí petit

es canta la cançó de la son,

veig cavallets de mar i cavallets de fira.

Ocells als nierons,

a l’espluga, follets,

i fades a les gorgues.

El miralleig d’estels,

el cant tan net del xot,

els peixos de colors dins l’aigua fosca;

els grills festejadors,

la claror de l’albada que es cova a l’orient,

els rierols que baixen…

I si ell s’adorm primer

somnio que m’adormo,

i la seva cançó

en un fil de ressò

em duu finet finet

fins al cel de la veu de la mare,

quan érem tan petits

que el món sencer

li cabia a la falda.

 

Roser Cabacés


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.