xicranda

Mirades des del guaret

Estem fent safareig sense fer bugada (Contra la mesquinesa en l’entorn virtual)

Cada dia m’incomoda més el nivell i el to de molts dels comentaris emesos a les xarxes socials, als diaris digitals de tota classe, als posts informatius, etc.

No cal que l’emissor tingui ideologia feixista o xenòfoba perquè parli sense respecte.

Quedo esgarrifada de veure el to de menyspreu, manca de respecte, desqualificació i mala educació, actituds que es fan evidents en missatges de gent de tota mena d’ideologia, que es considera a si mateixa demòcrata i de pensament obert i no excloent.

Malauradament, l’entorn virtual retrata la nostra veritable naturalesa. Una cosa són les idees i l’altra l’actitud i l’aplicació en la nostra vida. Per comptes de servir per ampliar coneixements i compartir mirades l’entorn virtual s’està convertint en un espai en el qual aboquem la nostra porqueria i mesquinesa, cosa que la manca de presència real de l’altre ens posa fàcil.

Dic públicament el meu malestar perquè m’agradaria que això canviés. De fet, les eines sempre són les eines, en aquest cas la comunicació virtual, però el fons depèn de nosaltres, i em penso que en un elevat tant per cent d’intervencions no ens honora com a espècie.

Haurem de fer un decàleg del bon ciutadà? De la persona amb els valors necessaris per a viure en societat amb capacitat d’atenció i respecte cap a l’altre tot i la discrepància? Ja no som petits. Estem fent tard.

Disculpeu que comparteixi la queixa, però és que cada dia que passa em sap més greu.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

horabaixa

M’agrada als capvespres

veure els punts de llum d’ambients recollits dins de les cases;

el vent és fred i el cel encara és clar,

i els punts de llum fan com espelmes.

Els gestos de la gent, suaus i lents

en el cau íntim,

m’arriben com carícies.

En el silenci, sento respirar el cor i els pensaments d’aquest veïnat urbà

que en el dia morent roman en la quietud

degustant com la nit ens transfigura.

Tot és etern,

l’instant més lleu esdevé roca de sentit en el camí dels dies.

Publicat dins de General | Deixa un comentari