Viu en la llum del blau. De bon matí retroba cada nou dia amb la claror de l’alba. Té un cor pregon, com els pastors; viure la soledat amb els elements ja ho té, això: per dins et veus curull de planures i silencis.
En començar la jornada, de primer recorre la lluerna amb atenció i surt a respirar la salabror de l’aire amb delectança. Té poc espai per viure, però suficient per contemplar la mar immensa.
Quan esguarda el paisatge i fita l’horitzó, no sap ben bé si llegeix enfora o endins o tot alhora; és el que té: ser faroner t’investeix d’una saviesa còsmica i esdevens un mirall de tot l’entorn, marinal, terrestre o celest.
Amb lentitud percep les imatges i les deixa entrar al seu món interior, que el configura. Més tard, amb cert esforç neixen les paraules com un alè, com un velam lleuger que encarna la visió i confirma l’experiència; l’experiència de vida en solitud, aquest malpàs que pot tornar-se un bell tresor.
Aprendre a conviure i alenar amb el mar embravit o calmat; amb la veu de la tempesta o el silenci de l’aigua. Saber també els colors de la pell de la mar: del malva a l’iris, del maragda a l’argentat… El rocam agrest l’acull en la pesca atrevida i feliç. De vegades el sorprèn un estol d’aus migratòries, potser esplugabous ben blancs o foscos corbs marins. La veu de les aus li fa com pessigolles; és més cridaire que el frec bressolador de les onades.
Un dia va estimar, però el deixaren. D’aleshores ençà, es recull suaument a la vora de l’aigua, ben a tocar la sorra; cerca textures noves en l’escalfor solar i carícies de plata, quan li piquen l’ullet les crestes marinades. Els vents, altres amics constants que l’acompanyen, saluden cadascun amb veu i esclat diversos; els coneix de seguida, i els espera content que esvalotin o amanyaguin les hores, encalmades o braves.
Entotsolat, viu i ronda pels verals amb una serenor antiga; podeu llegir-li als ulls la geografia viva de l’etern retorn, de la cerca insistent del sentit, de la màgia de cada itinerari intransferible.
Un dia, si el trobeu, atureu-lo i demaneu-li on és el nord; us convidarà a quedar-vos i a la nit us mostrarà la blanca mantellina de les constel·lacions i us revelarà el secret de la vida de torrer, sense paraules.
Me’n descuidava: té un gos, l’Azimut.
publicat a Núvol http://www.nuvol.com/opinio/lhome-del-far/
