als qui van morir intentant saltar la tanca de Melilla
Publicat el 4 d'agost de 2022 per Roser Cabacés
el cel badat amb llum de perla
i dels teixos les branques somniant
lleument movent-se
escolten oferts, silenci endins,
l’aire del segle
vençut, distret, inhòspit,
gemeguen els desvalguts i els pobres,
els morts sense repòs,
i el temps de l’alegria fa l’equipatge;
heu mort fugint per salvar-vos,
per sobreviure, per arrelar en la vida
ni que fos lluny de casa,
us han llençat en fosses com qui llença la brossa
perquè no se sàpiga qui sou,
amaguen la sang i el martiri
denigren el vostre dolor
la nostra civilització fa aigües
regna el benefici, només el benefici
i plorem llàgrimes de sang
ferits al cor per tanta perversitat
R. C.
(als qui van morir intentant saltar la tanca de Melilla)