xicranda

Diu que avui és el Dia Universal de l’Infant. «Infant: aquell qui no parla»…per sort, precisament! 🙂 podríem dir que els infants ens regalen i duen amb ells la patent del que no es pot dir, del que només es pot mostrar…

M’agrada el retrat que en fa Guillem d’Efak en aquest poema:

Els infants 
saben coses 
que els grans 
ja han oblidat. 
Els infants 
veuen coses 
que els grans 
ja han esborrat. 
Els infants 
es fan grans. 
Els infants veuen músiques, 
els infants senten llums. 
Els infants no sedassen 
amb el sentit comú. 
Els infants es belluguen 
dins un cercle virtuós 
de miracle en miracle 
amb besllums de colors. 
Els infants són esponges, 
per això és que van xops 
de totes les bellumes, 
de totes les colors. 
Totes les rampes tresquen 
el seu nervi central, 
il·luminades, 
brunzen ses venes i ses carns. 
Es mouen dins la boira 
humida de la por, 
pels caps dels dits hi tenen 
ulls rodons de cargol.