Oè oè oè oè ! El Barça ha guanyat la sisena copa d’aquesta temporada, un fet que -em sembla- no havia aconseguit cap equip mai, ni de Catalunya, ni d’Espanya ni del Món. Sembla que és una copa de poca volada -el “mundialet” de clubs li diuen- però és l’ única que el Barça no
Poc per a una consulta electoral. Molt, molts, per a una mobilització ciutadana més o menys improvisada en poques setmanes.Vilanova i la Geltrú es va emportar aquest diumenge el trist honor de ser la capital de comarca (només n’hi havia 3) amb un percentatge més baix de participació en el referèndum sobre la independència de
El 13 de desembre, l’anomenada consulta sobiranista es farà també a Vilanova i la Geltrú. Els ciutadans podrem anar a votar “sí” o “no” o “en blanc“, com si fos un referèndum, que legalment no ho és… no fos cas que vingués la Fiscalia de l’Estat, l’Audiencia Nacional o la Falange a detenir-nos. La pregunta és
Pasqual Maragall, quan era president de la Generalitat, va fer una profecia que el temps ha convertit en realitat: “L’autèntic problema d’Espanya en els propers anys ja no serà el País Basc, sinó l’encaix de Catalunya“. Ho va dir quan s’iniciava el llarg i esgotador procés de redactar un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya que avui,
Gombrèn és un poblet de 239 habitants a la comarca del Ripollès, situat a la carretera que va de Campdevànol a la Pobla de l’Illet i Guardiola de Berguedà, a la vall del riu Merdàs (ves quin nom tant lleig) un afluent del Freser que més avall va a trobar-se el Ter. És a prop del Santuari
Avui fa 20 anys que va començar a caure el mur de Berlín. Que va començar a caure… perquè del tot del tot em sembla que encara no ha caigut. Al menys no ha caigut del tot si amb la caiguda havien de culminar les esperances de tanta gent, que pensava, que pensàvem, que amb
Aquesta setmana s’han complert 15 anys del naixement de Barcelona TV, de totes totes per a mi el projecte professional més apassionant de tots els que m’he implicat en la vida. Dijous que ve BTV organitza una festa per celebrar-ho i, aquesta vegada sí, volen que hi siguin presents la vintena de persones que engegàrem
M’ha tocat intervenir en un acte de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran del Garraf a l’Escola Universitària Politècnica de l’UPC. Quan m’ho van proposar -com en un parell de vegades anteriors- em va fer il·lusió, després em va venir la mandra, de preparar-me un discurs, buscar documentació, baixar a Vilanova… Un cop allà
Astorats? convulsionats? trasvalsats? bocabadats? indignats? decebuts? desencantats? fastiguejats? … ? S’acaben els qualificatius per definir com estem els ciutadans normals d’aquest país (i tant se val la dimensió que cadascú li vulgui donar al terme) davant del que està passant amb els polítics i la corrupció generalitzada que esquitxa present, passat i futur d’uns representants
Fa dos caps de setmana que me’ls passo -castellerament parlant- amb els Xiquets de Reus. El dissabte, dia 3, a Reus es va viure una vesprada castellera plena de bon ambient i que va marcar una pauta, la nova Diada de Mercadal. Aquest diumenge, dia 11, hem anat a Vilaplana un poblet de 500 habitants, al
Els Castellers de Barcelona van descarregar ahir el primer quatre de 8 amb l’agulla de la seva vida, justament en la diada gran de la Mercè en que celebren el seu 40 aniversari. També han fet el seu primer pilar de 7. I la torre de vuit carregada. No hi han hagut intents de castells
La Natàlia és la “culpable” de que em decidís, quasi a última hora, a buscar entrades per anar a veure el Leonard Cohen al Palau Sant Jordi. Ella l’ha vist tres vegades a Berlin i a Amsterdam i hem va dir: “només que t’agradi la meitat que a mi ja t’agradarà moltíssim”. La meva resposta
Quan algú em va dir un dia que en aquest país molts “utilitzen la senyera per amagar la cartera” no em pensava que arribaria la cosa tan lluny. L’escandalós cas de Fèlix Millet, robant descaradament i durant 30 anys els diners d’institucions, empreses, patrocinadors i ciutadans, en nom de l’encarnació personal d’una gran institució del país… és
Està clar que el referèndum d’Arenys ha servit per a moltes coses, a més de posar els de Munt al mapa i d’aixecar enveges a la banda de mar. No és doncs, com alguns s’obstinen en afirmar, “una pantomima” que no serveix per a res. Ha servit per parlar i debatre -i això ja és
Avui Arenys de Munt centra l’atenció mediàtica de tot Catalunya i, pel que sembla, també d’una part d’Espanya sobretot d’aquella part que s’entossudeix en preocupar-se i voler evitar que la gent expressi amb llibertat la seva opinió, d’aquella que té por de que la Sobirania Popular tant reconeguda en la tant vilipendiada Constitució Espanyola s’expressi,