Pocs però força
Poc per a una consulta electoral. Molt, molts, per a una mobilització ciutadana més o menys improvisada en poques setmanes.
Vilanova i la Geltrú es va emportar aquest diumenge el trist honor de ser la capital de comarca (només n’hi havia 3) amb un percentatge més baix de participació en el referèndum sobre la independència de Catalunya; també és el quart per la cua dels 166 municipis que ahir van fer la consulta.
Si, com ha dit avui el president Montilla, aquest referèndum estava convocat per sobiranistes i independentistes i hi han participat els sobiranistes i els independentistes, la conclusió és que a Vilanova i la Geltrú hi ha 8.518 ciutadans que se senten sobiranistes i independentistes. Per a ser més exactes, serien 7.918 ciutadans (el 93,82 % dels que van anar a votar) que van dir que SÍ a la pregunta “Està d’acord en que la nació catalana sigui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea“.
Uns 8.000 vots són els mateixos que va treure el PSC a les eleccions municipals de Vilanova del 2007, que li van donar el triomf i l’alcaldia. I són uns quants més dels que va treure el mateix partit (7.282) en les eleccions d’aquest any 2009 al Parlament Europeu, doblant gairebé el resultat de la segona força. Poca broma doncs.
Una participació del 15,68 % del cens és una xifra massa baixa per a una consulta electoral. Però mobilitzar 8.000 persones en una consulta informal, organitzada per voluntaris, amb alguns errors de bulto i sense precedents anteriors, és un fet molt important, carregat de simbolisme (no era el símbol el fet més transcendent d’aquest referèndum?) i del que, més que desqualificacions fàcils, n’hauriem de treure reflexions reposades.
La foto és del Vilanova Digital i si en voleu veure més: http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?IdArticulo=25527
El temps no acompanyava, va plovisquejar gairebé tot el dia i el primer fred de debó va amenitzar la jornada. Pel carrer no hi havia massa ambient, tot i que les botigues eren obertes. Però a les seus electorals que vaig visitar hi havia un ambient maco, d’optimisme, de serenor, de cordialitat i de bona organització. Gairebé com en unes eleccions “normals” però amb un grau d’il·lusió molt superior al de les últimes convocatòries, on molts hem anat a votar amb una pinsa posada al nas.
La jornada del 13-D no va ser una carnavalada. I les xifres, encara que discretes són significatives. Gairebé 200.000 persones als 166 municipis de Catalunya que votaven, quasi un 30 %. I això que els partidaris del no, o els d’altres opcions (federalistes, nouesatutaristes, constitucionalistes, autonomistes o unionistes) no van anar a votar.
Hi haurà temps per a les reaccions i veurem què passa i en què queda tot això. De moment, ja hi han hagut sortides precipitades i baralles dialèctiques, no només entre els detractors de la consulta sinó també entre els propis organitzadors; jo encara no entenc que carai vol el senyor López Tena defensant la “independència” dels d'”Osona decideix” o si és prudent o no presentar una “iniciativa ciutadana” al Parlament perquè convoqui un refrèndum nacional el 24 d’abril.
Jo em quedo amb el bon rotllo que respiraven ahir les urnes de Vilanova i amb la convicció ferma de que sempre és millor convidar als ciutadans a parlar que obligar-los a callar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sap greu donar la raó al Tena però això ens ho hem de prendre amb la calma que cal, no pot ser que es parli d’una “mobilització ciutadana més o menys improvisada” organitzada “en poques setmanes”. Una ciutat tan gran requereix molts mesos per a una bona organització. Felicitats igualment per la iniciativa, i enhorabona als voluntaris. Imagineu-vos què hauríen pogut aconseguir amb el temps pertinent.
Tenim feina a fer i a millorar, però no ens pararan ni els nostres! ;-)))