20 de novembre de 2009
3 comentaris

Fredolics a Gombrèn


Gombrèn és un poblet de 239 habitants a la comarca del Ripollès, situat a la carretera que va de Campdevànol a la Pobla de l’Illet i Guardiola de Berguedà, a la vall del riu Merdàs (ves quin nom tant lleig) un afluent del Freser que més avall va a trobar-se el Ter. És a prop del Santuari de Santa Maria de Montgrony, un indret de llegendes on diuen que s’hi passejava el Compte Arnau; a Gombrèn l’Arnau hi té  un museu amb objectes que van trobar a les excavacions del castell de Mataplana. Abans, el poble es deia Gombreny. No sé el per què, de fet de Gombrèn i d’aquella comarca no en sé massa res, fins i tot quan ho escric acostumo a escriure Gumbrens. Però a Gombrèn hi vaig al menys un cop l’any (a vegades més) des de fa… set o vuit anys.

Les Comes és una masia que hi ha al peu de la GI-402, a uns 5 km de Gombrèn, abans d’arribar al coll de la Merolla que té més de 1.000 metres i des d’on es divisa una encantadora vista del Pedraforca. Els amos de la masia i d’una bona part de les muntanyes, boscos  i prats que l’envolten són el Joan i la Rosa, dos dels meus amics d’Esparreguera, uns referents que els anys han apropat i han aprofondit d’una manera molt especial.

No sé massa res de Gombrèn però allà hi he passat moments innoblidables. Anar amb els meus amics d’Esparreguera a buscar fredolics quan la tardor fa encara més bonics aquells païssatges és, més que una experiència, gairebé una litúrgia. El de menys, és trobar-ne.  

Els meus tres amics d’Esparreguera es diuen Joan, bé dos Joans i un Hans. Per acabar-ho d’arrodonir tots tres tenen fills que també es diuen Joan. La Rosa, la Maribel i la Lluïsa són les meves nòvies esparreguerines. Aquest any també van venir el Serafí i la Paloma, dos dels amics afegits que gràcies a ells comparteixo a Esparreguera, també, des de fa molts anys.

El Joan Espinach és el meu amic de la Facultat. Ens vem conèixer estudiant Periodisme, vocació que ell mai va abraçar malgrat els meus intents de col·locar-lo de corresponsal a l’AVUI als anys 70; són pare no va aconseguir que fos periodista però la indústria dels dibuixos animats i la gnosis van guanyar un artista talentós. Amb el Joan he compartit confidències, aventures, molt de riure i també algunes llàgrimes. Compartint els seus amics també hem viscut episodis sorprenents als quals, ben segur, hi trobaríem explicacions gnòstiques o si més no spiritiflàutiques. La Lluïsa i el Hans -per exemple-  es van fer nòvios en una Comparsa a Vilanova fa més de 30 anys i amb els dos Joans vàrem compartir llitera, i també un bon susto, a Sant Climent de Sescebes a la mili de l’any 1978. Hi ha hagut algúns parèntesis, però aquests es van tancar definitívament a finals dels 90, coincidint amb  que els Joans estabilitzaren les seves vides sentimentals.

El Joan Masdefiol és el meu amic més senyor. I no només perquè tingui una masia amb vaques i masovers, sinó sobretot per la seva sapiència i la seva generositat en compartir-la. La Rosa vivia al Masnou però ja és  més esparreguerina que el gall de La Passió. La Maribel li agrada fardar de que és de Ceuta i a més viu a Barcelona però la seva pàtria és l’Univers. El Hans va nèixer a l’Alemanya de l’emigració i això li dóna una lucidesa pseudoagnòstica que el fa brillant. La Lluïsa ha aconseguit demostrar que el destí professional i personal pot transformar-se amb voluntat i alegria

Ara, quan ens trobem a Gombrèn, o a Esparreguera, a Montserrat o a Barcelona ens falten hores no només per explicar-nos la vida, sinó per debatre amb la màxima vehemència com fer-la més rica i plena i com resoldre tots, tots, tots els problemes del món.

  1. Estimat Xavier, a banda d’algunes inexactituds del teu
    article que lògicament degut al pas del temps no recordes be, L’article que has
    escrit m’ha agradat molt sobretot per fer palès lo molt que ens estimem,  després de gairebé mes de 30 anys d’amistat.

    El teu article com a bon periodista esta molt ben escrit, ple de dades geogràfiques, 
    però sobretot destil·la tendresa amb un repàs de tots els teus amics esparreguerins,
    on jo particularment orgullosa m’incloc .

    Sobre les inexactituds son dues, 1ª el meu” noviu” Hans no
    va néixer a Alemanya si no al carrer Bruc d’Esparreguera, però hi va viure des
    dels 7 anys fins als 21, i 2ª a les comparses de Vilanova em vaig lligar el
    Ciscu dos anys abans de conèixer el Hans, era l’any de les Gallines per l’amnistia,
    ja no recordo l’any 76.. 77..?

    Encara que anys mes tard també aniria amb ell a les comparses
    , on tan bons  record hi tinc.

    Buenu fins aviat a veure si ens veiem per festes com cada
    any.

    Una abraçada. Lluisa

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!