La muralla de Berlin (que cantava el José Guardiola…)
Avui fa 20 anys que va començar a caure el mur de Berlín. Que va començar a caure… perquè del tot del tot em sembla que encara no ha caigut. Al menys no ha caigut del tot si amb la caiguda havien de culminar les esperances de tanta gent, que pensava, que pensàvem, que amb aquella injusta barrera física però també simbòlica s’acabarien moltes altres barreres reals que no només continuen sinó que sovint s’incrementen.
Però avui és un dia per commemorar i, si més no, per renovar l’esperança que la caiguda de tots els murs encara és possible. M’hagués agradat estar a Berlin avui; de fet, quan vaig anar-hi a l’abril vaig mig prometre’m tornar-hi a la celebració dels 20 anys de la caiguda, tot i que al novembre -final de temporada- és mal moment per a escapades de la feina.
No només per recrear la nostàlgia, sinó per recordar aprendre i reflexionar és molt interessant repassar aquests dies diaris i revistes que parlen amb el desapassionament de la perspectiva història, d’aquell mur, de l’Alemanya de l’Est i de la ciutat dividida on els més estranys eren els berlinesos occidentals. Us recomano el seguiment que n’ha fet Vilaweb
( http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3653452 ). No en va, el seu director, el Vicent Partal, va viure en directe la caiguda del mur com a enviat especial de TVE-Catalunya d’on era redactor d’internacional, fitxat uns parell d’anys abans per un magnífic cap de la Secció de Política que era el menda; el Vicent està preparant una “llibreta de Berlín” que publicarà aviat, sobre aquella vivència, en parla al seu bloc ( http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150256) a on hi ha també una impagable foto del moment. I no us perdeu tampoc el magnífic mail obert que escriu el nostre ambaixador Martí Estruch
( http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3653083 ) responsable de que una de les peces del gran dòmino que avui commemorava la caiguda, portés el segell de la Generalitat de Catalunya.
He afegit un acudit genial del KAP sobre altres murs, i aquests no només mentals sinó també físics. (Als arxius d’aquí sota)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per les lloances, Xavier! Ahir vaig mirar d’anul·lar la festa sabent que no venies, però l’Angela va insistir molt i finalment ho vam celebrar igualment. Però que caiguin els murs de pedra no vol dir que també caiguin els mentals: són durs, aquests, també.
Maybe I would be more into the planetarium if it didn’t look like places for rolex watches were an afterthought. The set comes with four piece replica wathces that are each slight different versions of the Louis Moinet Vertalis Tourbillon watch. The case and overall design is carried over. but each replica watch here is a bit different. The pudding is all in the dials. Be it in 18k white gold or rose gold. Starting with the top down. the first watch is the watches21. Each of the Meteoris watches are 47mm wide with complex cases that are made of about 50 parts. thomas sabo have sapphire crystal and one-minute tourbillon manually wound movements.