Avui, diada de Sant Joan, hem començat una nova edició del QUARTS DE NOU, el programa casteller del Canal 33 que diigeixo des de fa sis temporades. Ha estat un especial d’una hora, des de la Festa Major de Valls, la cita amb que tradicionalment les dues colles dels Xiquets encetaven les grans diades de
L’excusa tant se val. N’hi havia vàries. La qüestió és que aquest cap de setmana vaig compartir un dinar d’arrossada al camp amb la meva-colla-de-tota-la-vida, els amics de Vilanova, els hereus d’aquella “Tribu” dels anys 70, la colla de sempre que es va forjar en l’adolescència, es va consolidar en la joventut, i es va
Aquest dijous fa una setmana que va néixer, es diu Martí i és el primer membre de la quarta generació viva de la meva família. Tots l’esperàvem amb una il·lusió desbordada, perquè feia més de 20 anys que no hi havia una novetat així a la nostra nissaga i en 20 anys han passat moltes
Dissabte es presenta a Arenys de Mar el llibre “Aproximació històrica al mite de Sinera”, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en el que figura com autor únic Agustí Espriu i Malagelada. Al copyrigth del llibre consta que és la primera edició i que s’ha publicat a l’abril de 2010. També té un subtítol a
La victòria aclaparadora de l’opció “C” en l’anomenat Referèndum de la Diagonal sembla cantada a meitat de la convocatòria d’aquesta insòlita consulta que ha convocat l’Ajuntament de Barcelona. Si un miracle no ho evita, el rebuig a la reforma que proposa el govern municipal, serà tan gran que les conseqüències polítiques es faran inevitables. Ho han
Hi han amics que no recordes quan i a on els vas trobar de tants anys que fa que els coneixes. Altres, en canvi, són amics recents trobats en la maduresa que és quan més selectius ens tornem, també en repartir estimació. El Miquel Moyano és un d’aquests amics de després dels 50 i ens
Arranca la Setmana Santa amb una viacrucis que Déu ni dó, pels administradors oficials del tinglado. La meva iaia paterna, de joveneta havia fet de minyona a casa d’uns capellans i -segons explicava el meu pare- per Setmana Santa era quan menys dejuni i abstinència feien i més bons àpats preparaven perquè, de fet, eren
Un amic lector habitual d’aquest bloc em demana que parli de l’entrevista que dilluns va fer la directora de TVC Mònica Terribas al president de la Generalitat José Montilla i que comenti la polseguera que ha aixecat.Doncs vinga. Quan van nomenar la senyora Terribas directora de TV3 vaig comentar que em sabia greu perquè potser
Fa una setmana que no em trec del cap el terratrèmol de Xile, els amics que allà hi tinc i el paissatge que vaig conèixer, sobretot l’urbà, imaginant-me les cases destrossades, els ponts ensorrats i el caos tant al carrer com en el sí de les famílies, primer per saber si els seus són vius, després pensant en
Fa uns quants dies que necessito que la meva moto voli si vull continuar comportant-me com un ciutadà respectable i respectuós amb la convivència i el civisme. Però la moto no vola i haig de pujar a les voreres, agafar carrers contra direcció o jugar-me la vida treient el morro entre contenidors flamants i nous
Em sembla que feia anys que no decidia “fugir” del millor Carnaval del Món (el de Vilanova i la Geltrú), per una barreja de mandra, consciència dels anys i ganes de diversificar.Sabia que em costaria i em vaig enganxar a la tele per veure l’Arrivo i vàries entrades de Comparses a la Plaça de la Vila.
Està clar que, ara sí, s’ha acabat la legislatura catalana, s’ha acabat l’aventura del govern catalanista i d’esquerres i està a punt de passar a la història la il·lusió de tants anys de que era possible un president de la Generalitat socialista, ja fos un membre d’una nissaga patriòtica autòctona, o un xarnego integrat, dels
El gener s’està acabant i no ha estat un mes tranquil. Alló de la “cuesta de Enero”, que sembla ser que venia d’haver gastat massa per Nadal, no sé si encara existeix quan la crisi ens fa que siguin costaruts tots els mesos de l’any. Però a mi aquest gener se m’està fent especialment costa amunt,
Ja ha passat el Nadal i de quina manera! Més depressa, sobtat i estrambòtic que mai. Jo m’havia agafat vacances fins a finals de gener i un projecte sobtat de feina (sobtat perquè era previst que comencés a l’agost, després al desembre, després potser al gener…) s’ha posat en marxa en mig de les festes;
Això del Nadal és també una barreja d’alegries i mandra, de rebuigs i d’emocions. Quedem-nos amb els moments positius, com el de les bones viandes o la descoberta d’un torró excepcional, per damunt de les digestions pesades i l’agró dels excessos de cava. També amb aquelles tertúlies de sobretaula amb la família i els amics,