Desprès d’Arenys… que segueixi la festa !
Està clar que el referèndum d’Arenys ha servit per a moltes coses, a més de posar els de Munt al mapa i d’aixecar enveges a la banda de mar. No és doncs, com alguns s’obstinen en afirmar, “una pantomima” que no serveix per a res. Ha servit per parlar i debatre -i això ja és bo-, ha servit per fer festa i somniar -i això també ho és, i molt-, i ha servit per avisar, per comparar, per mesurar, per polir estratègies, per fer política… i això també és bo, molt bo.
A l’entorn de la consulta independentista s’han dit moltes tonteries, algunes exageracions i diverses mentides. A banda i banda, també a la dels bons o a la dels nostres, com per exemple un titular d’un mitjà obertament nacionalista que deia “La majoria de partits catalans donen suport al referèndum” i a l’hora de concretar apareixia la CUP i ERC, un membre de CDC amb el prestigi tant qüestionat com l’ Àngel Colom i una referència a l’ambigüitat habitual d’ICV del sí però no… Això és la majoria?
Sí que és cert que defensors i crítics del referèndum d’Arenys han coincidit en constatar que els errors de l’Estat, d’intentar prohibir, d’enviar un advocat falangista, d’autroritzar la manifestació fatxa, d’opinar amb menyspreu, de demanar compareixences a les Corts… han donat al referèndum una volada i una participació que ningú s’esperava. Una conclusió de tot això pot ser l’afirmació molt clara i lúcida d’un ciutadà d’Arenys que jo crec que respon a una opinió molt generalitzada: “després de tot el que ens han fet jo he anat a votar i he votat que sí, si la cosa anés en sèrio, segur que m’ho hagués rumiat molt més i probablement votaria que no“.
Aquests dies han sortit informacions i articles analitzant el tema i n’hi ha alguns de molt bons, sobre tot els que describien i comparaven, més que els que opinaven des del posicionament convençut i innegociable. N’he seleccionat dos, no tant per estar a favor o en contra, sinó per això que us deia de l’anàlisi i les comparances. Us els adjunto aquí sota en els arxius.
L’èxit del referèndum d’Arenys no ha estat només el resultat aclaparadorament afirmatiu sinó també haver centrat el debat polític nacional que sempre acompanya la Diada de l’Onze de Setembre; totes les altres coses, des dels xiulets-aplaudiments a la Noa a la sentència del TC sobre l’Estatut s’han quedat en segon pla. I no diguem ja, el lliurament de la bandera vilanovina o el 150 aniversari del Macià
La participació a mi no m’ha semblat tant extraordinària; en qualsevol consulta “normal” hagués estat un desastre i a més hi havia la trampa d’incloure als menors de 16 a 18 anys, evidentment tots ben proclius a la festa i a la independència. Un 59 % d’abstenció és molta abstenció, o al menys ho era quans ens queixàvem del poc interès dels ciutadans pel referèndum de l’Estatut o les eleccions europees.
Amb tot això, jo segueixo empadronat a Vilanova i la Geltrú i no a Arenys. I al meu poble el referèndum no serà impulsat per l’Ajuntament. El ple municipal d’aquesta setmana ha rebutjat les mocions d’ERC, CiU i la CUP (“Dios los cria…) amb els vots contraris de PSC i PP ( …i ellos s’ajuntan“). ICV, també a Vilanova, ha seguit fent el ridícul, negociant primer la proposta i abstenint-se al final; val a dir que fa poc van oposar-se amb rotunditat a que es fes un referèndum sobre la gossera (tema també “apassionant”) perquè aquests no eren tema de competència municipal.
Hi ha una entitat que jo no coneixia, potser perquè no treu bandera a la Comparsa, que es diu “Desperta” i que vol convocar el referèndum a Vilanova i la Geltrú. Em sembla magnífic. Doncs que el convoqui ! Jo vull que el convoquin!
I crec que tots hauríem de voler que el convoquin, fins i tot els que voldrien votar no, i també els que a l’Ajuntament voten, amb coherència, en temes que la llei no els hi dóna competències.
Per què tenim por del debat i l’alegria?
Si el convoquen, jo aniré a votar. I a més, votaré que SÍ.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…que t’afegeixis als que volem votar que sí.
Sabia que acabaries venint amb nosaltres, no podia ser d’una altra manera.
Joan
Un més al sac!
EL titular del diari del que escrius parla de partits catalans suposo perquè considera que el psc i el pp i ciutadans i falange i la rosa diez, etc, no ho són.
Salut i república.
Josep
Col·leguis Josep i Joan.
Gràcies pel comentari i per la vostra alegria.
Però al tanto, ni ja soc al sac, ni m’afegieixo a res de nou. Penso el mateix que he pensat sempre: aquest país estaria mol millor sent independent que no pas sent espanyol i a més els separadors cada dia ens donen més arguments perquè augmentin els separatistes. Altra cosa és si l’estat propi ens convè o no (a les empreses catalanes, per exemple) i si la coiuntura general (¿quina potència ens dóna suport?, com a Kosovo, Croàcia o Lituània per exemple) ho fa possible.
Mentre, parlar, debatre i educar els ciutadans em sembla collonut.
Educar, no imposar, ni dictar pensaments únics. Perquè resulta que els que voten al PP, o al PSC, (fins i tot alguns que voten a la Díez, als Ciutadans o a la Falange) a Catalunya, també són catalans. Ens agradi o no. I sumats, a vegades, són majoria.
Aquesta es la diferencia entre separadors i independentistes, que tothom es pugui posicionar sense pressions, només la de la seva consciència.
Gracies pèr recomanar-me l’article.