Sovint ens omplim la boca de mediterraneitat. Ens agrada lluir que el nostre poble o el nostre pais està acaronat pel mar que -en la nosta cultura- s’equipara al bressol de la Civilització, la Democràcia i el Raonament. I ens agrada dir que les nostre barques pesquen un peix més saborós que els que capturen
No escriure al Bloc, de moment, no és sinònim d’estar malalt, de no tenir-ne ganes o d’haver disolt el “club de fans”. No. Ho és més aviat, d’atabalament desendreçat, d’urgències que es mengen importàncies, de propòsits que, com la majoria dels bons, s’esvaeixen amb el cava poques hores després de la nit de Cap d’Any.
No m’agrada el que ha passat, però no estic ni sorprès ni indignat. Trist i desil·lusionat, però això és una altra cosa. L’hòstia sense pal·liatius del PSC i d’ERC se la mereixien, se l’han guanyada. Altra cosa és que alguns bonafés com jo penséssim que els electors els perdonaríem, una vegada més, pensant que al
Ahir vaig anar al Palau Sant Jordi a veure un jove rocker de 66 anys que s’acomiadava del seu públic perquè ha decidit jubilar-se, abans de que les noves tendències musicals i ideològiques el jubilessin forçadament. Retirar-se a temps sempre m’ha semblat una decisió intel·ligent per a la gent que treballa ál servei public, tant
Els castells ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.Ho ha decidit la UNESCO aquest dimarts en la seva assemblea a Nairobi (Kènia) i, tot i que n’estavem tots convençuts, la proclamació ha provocat una gran alegria col·lectiva a la gran família castellera, exterioritzada especialment a Valls -amb una encertada festa a la Plaça del Blat en el
Vilaweb celebra els seus 15 anys i la festa d’aniversari ha estat una emocionant, multitudinària i irrepetible trobada de família. Una família àmplia on hi havia qualitat i diversitat i on es van sentir coses molt sentides (de sentiments) però, a més, molt interesants. La informació de l’aniversari la podeu seguir a Vilaweb mateix: http://www.vilaweb.cat/noticia/3808524/vilaweb-celebra-quinze-anys-festa-multitudinaria-redaccio-diari.html amb fotos i
Cada dia passo per davant de la Sagrada Família per anar a treballar. Fer-ho avui era impossible; ho sabia però la curiositat m’ha fet aproximar-m’hi amb la moto per veure si Barcelona era una ciutat ocupada, colapsada o trastocada per la seguretat, els talls de trànsit i l’organització de la visita al temple de Gaudí
L’octubre ha estat un mes intens de feina i, afortunadament, també d’altres vivències interessants com una escapada a Formentera o una descoberta de Barcelona, des de Collserola. El canvi de dígit en el calendari vital l’he celebrat amb alegria i amb bons propòsits, massa cops ajornats, entre els quals hi ha també el de donar més
És el 23è Concurs de Castells de Tarragona i per a mi deu ser, més o menys, el que fa 20, des d’aquell de 1972 en que hi vàrem anar amb camisa bordegassa acabada d’estrenar, més interessats en lligar amb unes nenes de la Vella de Valls (que van acabar totes a la Joves, potser gràcies
He tingut l’honor de conèixer Joan Margarit justament la mateixa setmana que l’haurà conegut molta gent, la setmana que més s’ha parlat d’ell, probablement, al llarg de tota la seva carrera. Sabia de la seva existència però molt poc de la seva obra -no soc un gran lector i tampoc de poesia- en tot cas en
“Sur le blog, essaye de faire en sorte qu’elle ne soit pas envahie de nouveaux touristes dès l’année prochaine!…Même si tes amis sont tous certainement fantastiques, le blog est lu dans le monde entier (comme tu as vu!…)et là, on ne maîtrise plus rien…. l’île est petite, et son charme est dans sa tranquillité…“ Faré
Me’n vaig a Poros ( Π?ρος ) , una illa grega del Mar Egeu, que segons la Françoise és el més semblant al Paradís. Fa anys que me’n parla. Ella hi va cada estiu amb la Marie i alguns amics que s’hi afegeixen i sempre m’hi convida. Un any li vaig prometre que hi aniria
M’estimo l’Anni tant com si fos la meva germana. Deu ser per això que mai ens casarem. Avui he viscut amb ella la Festa Major de Sitges, amb ella i amb la seva família que fa tants anys que ens coneixem, que m’hi he trobat com si també fos la meva, en família. Vermut al
Tinc el bloc abandonat i al “club de fans” hi ha hagut algun intent de revolta, pressió i amenaça perquè torni a animar-lo, potser pel fet de que ara a l’agost, la gent està ociosa, té ganes de lectura o li encanta dir als altres el que haurien de fer mentre es preparen les maletes
Pel pont de Sant Joan, una tragèdia civil va ocupar-nos informativament i sentimentalment. Una imprudència col·lectiva, travessar les vies del tren per guanyar uns minuts de revetlla, va acabar amb 12 persones mortes i unes quantes més de ferides al baixador de RENFE de la Platja de Castelldefels, allò que durant molts anys els usuaris