BTV 15 anys
Aquesta setmana s’han complert 15 anys del naixement de Barcelona TV, de totes totes per a mi el projecte professional més apassionant de tots els que m’he implicat en la vida.
Dijous que ve BTV organitza una festa per celebrar-ho i, aquesta vegada sí, volen que hi siguin presents la vintena de persones que engegàrem les primeres emissions als estudis de l’EMAV de la Via Laietana. El dia 3 de novembre, data del 15 Aniversari, Barcelona TV va recordar l’efemèride amb una notícia que resumeix la dècada i mitja de vida de la televisió local de Barcelona: http://www.btv.cat/btv15anys!
BTV va ser la primera televisió municipal d’una capital important que es posava en marxa a Catalunya i a Espanya i va ser l’alicient per posar en marxa altres televisions que van acabar sent referents importants: Gavà, Reus, Badalona, al costat d’altres que ja havien estat pioneres com Canal Blau de Vilanova, Vilafranca o Mataró, seguint els passos de la primera, la mitificada RTV Cardedeu.
Barcelona TV va ser també l’excusa d’arrancada de Lavinia TV (Lavinia = Barcelona en llenguatge espriuà) un projecte empresarial d’una dimensió inimaginable en aquells dies de d’entusiasme i precarietats, d’ara fa 15 anys.
La primera cara de la nova tele va ser la Isabel Gaset, que venia d’una de les 10 teles de districte que havien precedit la televisió de la ciutat, liderades per la Pepi del Clot i que veien amb una barreja d’esperança i recança la professionalització de la tele local a la ciutat. Val la pena recordar què passava a Barcelona aquell 3 de novembre; a la web de BTVNOTÍCIES (recomanable no només avui) han penjat el primer informatiu d’aquell dia:
http://www.btvnoticies.cat/2009/11/03/el-primer-informatiu-de-btv/
La Isabel va cobrir amb dignitat el primer informatiu, després del plantón que a última hora ens van clavar les “cares conegudes” que haviem intentat fitxar per donar glamour a l’estrena, l’Enric Calpena de TV3 i el Pep Vilar de TVE-Catalunya. En Calpena s’hi incorporaria de manera intermitent uns dies més tard; en Vilar acabaria no plegant de TVE i no va aterrissar a BTV fins al cap d’uns anys. La Vanguardia que, com la majoria dels diaris va rebre la nova tele amb menyspreu i una certa hostilitat i que a més ja rumiava estratègies televisives que acabarien amb l’actual 8TV, en feia una dura crònica l’endemà que us copia als arxius d’aquí sota.
També hi ha la invitació per a la festa de dijous, si algú dels que em llegeix i vol anar que es passi per la seu de la tele i en demani, que encara n’hi han.
A continuació algunes perles d’alguns protagonistes d’aquest aniversari:
El dimecres dia 3 vaig enviar uns mails i uns sms als amics que encara ho som (tots pràcticament) d’aquells primers passos de BTV i en les respostes va haver-hi topicaços però també algunes algunes perles que vull reproduir aquí. El text era esqüet (sobretot l’sms) i deia una cosa així com “feliços 15 anys”.
– Si és pel meu, en faig més de 15 i és demà. Gràcies per avançar-te, has estat el primer (Victòria Piany).
– Capde. Tens una neboda que avui fa 15 anys, perquè t’has equivocat de telèfon i m’has felicitat a mi (Cris Fernández)
– 1) De què fa 15 anys avui? 2) Podria ser BTV? 3) Merci! Vam començar avui? Ostres quina ilu. Gràcies agüelu (Joan González)
– Erem tant joves Felicitats (Toni Esteve)
– Això es mereix un dinar (Joan Vila)
– Felicitats a tots els que continueu creient en el Projecte “Atzavara” (Albert Setó)
– Va ser un plaer treballar amb vosaltres i… deixem els tòpics per un altre moment . Oriol fes arribar les fotos a la Roig (Francesc Centelles).
– Que joves. Atentament (Joan Masip).
– Ei!!!! Gràcies … Déu ni do!!!! Ja són uns quants anys!!!! Però està molt bé recordar. Jo acabava de fer una informació sobre els 20 anys del pont aeri (Càmara groga Santamaria-Sobron).
– Una bona manera de celebrar-ho seria trobar-nos tots a la festa. Algú s’apunta o ja esteu massa yayos/as per sortir???? (Cris Fndez)
– El músic i la tardor es retroben a Ciutat Vella… Ja ens ho deia aquell home a la porta de l’Administració de Lessep “lo más importante es tener salú!” . I deixem-nos de tòpics qui digui que no passa el temps… mentider !!!! Quins dies aquells del 94 a Arenys va baixar la rierada (Oriol Ferran)
– Gràcies al cosí Paco per enviar-nos aquestes fantàstiques fotos. Realment una imatge (o dues) valen més que cent paraules (Natàlia Centelles. Equip vermell)
– Hola a tots i a totes des de la mítica Sinera d’Espriu sota l’ombra del cas Pretòria, Fa 15 anys que aquests 25 nens i nenes ens vam fer la fotu per a la història?
Ospes, tu! Temps de rodes de premsa, de discos sol·licitats, de comptar manifestants a la Via Laietana, de conèixer el preu dels bolets a la Boqueria, de trobar-nos amb la Núria Feliu i la trompeta d’en Rudy que ja no hi és, temps de transport públic i de cintes “haig8”, i de saltar peces a les cabines i de buscar terrats alçats per les previsions d’en Toni… de regals d’en Justo, i de les primeres imatges del dessalotjament d’okupes…. dels tapers amb l’Albert i la Cristina.. i de cigarretes als waters… Ai………. (suspir)…… quins records!…en Capde ha penjat la fotu al feisbuc i hores d’ara ja deu donar la volta al món!
Felicitaits a tots i totes per les parts que ens ha anat tocant !!!
No us podré acompanyar a la festassa, però brindo amb tots vosaltres pels bells vells temps! Un petonàs! (Isabel Roig).
– Companys. Com passa el temps! I tots tan estupendus/as encara. Al veure les fotos he confirmat la teoria que la nostra generació (entenent “nostra” d’una manera molt àmplia) va millorant amb el temps… Grans moments que hem viscut, rememorats cada any a la pujada a La Mola i sempre presents a la nostra memòria (“Perdón compañero, no havía visto la guitarra…”) Estaria bé veure’ns dijous dia 12 a la festa. I estaria bé també convidar a personatges que han format part de la nostra història btelevisiva: el inspector Cabrero, el Gallo, el president del Saló Nàutic, l’historiador del clima Mariano Barriendos, el diputat (o era regidor?) d’ IC ? que se’ns va desmaiar en directe, … i l’Enric Calpena (Xavier Sobron) ..
– Hola a tothom.
Em sap molt de greu perdre’m la festa de dijous i la segona oportunitat en poc temps de fer remember when. Inconvenients de l’exili. La veritat és que va ser una gran època. Érem joves, teníem més de quinze anys, però no gaires més (la tropa, vull dir). Teníem il·lusió i durant uns dies fins i tot ens vam creure les proclames revolucionàries de l’estil “Estripeu les agendes!”. Crec que l’Albert va ser dels pocs que ho va dur a la pràctica, cosa que en una ciutat amb sobrehipersaturació de Barça té especial mèrit.
L’altra agenda, la mítica, suposo que encara no l’ha estripat i la segueix apedeçant amb cel·lo. Després, les condicions de treball-vida van fer que, com passa a moltes revolucions, la flama de la il·lusió s’apagués un xic i apareguessin proclames contrarevolucionàries de l’estil “Menys floretes i més pessetes”. Jo només demanaria que, algun dia, els membres de BTV-1a assemblea siguem recompensats, com els presos polítics, per les vegades que vam carretejar càmara i trípode inútilment per culpa d’un cable malgirbat que no captava el so o un trípode que coixejava. Suposo que les indemnitzacions no s’aplicaran en els casos que vam oblidar de canviar el maleït piu del micro de corbata i només entrava ambient i els molts altres casos en què agafàvem putaplaca de Hi8 i càmara Betacam o viceversa.
Balleu i beveu per mi dijous i el primer que munti una altra tele local i un sistema per treure’s vint anys de sobre, que m’avisi! (Martí-*)
N’hi ha més. Però els deixem per tenir tema a la festa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig amb alegria (pels comentaris que heu fet) que una gran part dels protagonistes d’aquell primer informatiu ,seguiu estant tan perjudicats com ho estàveu quan us vaig conèixer.
Ens veiem dijous per celebrar-ho.