Barcelona aixeca el cap
Els Castellers de Barcelona van descarregar ahir el primer quatre de 8 amb l’agulla de la seva vida, justament en la diada gran de la Mercè en que celebren el seu 40 aniversari. També han fet el seu primer pilar de 7. I la torre de vuit carregada. No hi han hagut intents de castells de 9, que amb sàvia decisió els de Barcelona han aparcat, per jugar a consolidar estructures intermèdies com els castells amb l’agulla, aprofitant que tenen aquest any un pilar sensacional.
La diada castellera d’aquest diumenge remata una Mercè intensa que he tastat una mica, encara que menys del que hagués volgut. El programa de la Festa Major de Barcelona és tan interessant i variat que dona per a moltíssim; és fantàstic triar unes quantes coses i gaudir-les sense pressa o simplement fer-se el turista despistat i llançar-se al centre a veure què passa. Val la pena renunciar als ponts de les fugides i aprofitar l’oferta d’una festassa com aquesta, més encara si la pots combinar sense moure’t de la ciutat, amb una matinal de platja i bons àpats amb els amics.
Aquest any, a més de les dues jornades castelleres que han omplert a vessar la Plaça de Sant Jaume, he vist, des d’allà mateix, la cavalcada de gegants dedicada a l’Amades, en Cerdà i en Monturiol, o la projecció que transforma la façana de l’Ajuntament; he sentit un concert a la Plaça del Rei, he anat a tastar vins i caves al Moll de la Fusta (amb el goig de trobar-m’hi l’Oriol Guevara, flamant nou director de l’INCAVI); he gaudit del concurs pirotècnic a la platja de la Barceloneta; he passejat per la Mostra d’Entitats, o he al·lucinat amb el Pau Riba a la Plaça de Catalunya i la seva “Copulacció” entre la sardana femenina de les Violetes del Bosc i el viril i fàl·lic tres de set dels Castellers de Barcelona: Les imatges filmades per Vilaweb TV són aquí http://www.vilaweb.tv/?video=5811
Els Castellers de Barcelona ahir estaven força contents. Ja es mereixien una Mercè com aquesta, bona com feia temps que no tenien.
Per cert, aquell pilar…
El pilar de 7 amb folre de Barcelona s’ha descarregat d’una manera un xic estranya, el quint s’ha llençat-caigut i ha arrossegat el quart que ha saltat sense baixar correctament per l’esquena del terç. En un concurs hagués hagut soroll i a la plaça hi ha hagut divisió d’opinions; els barcelonins estaven tant contents que els preocupava poc si s’havia descarregat o no; per la megafonia l’incombustible Raimon Cervera l’ha donat per descarregat i al cap d’un minut ha dit que només estava carregat. Hi ha hagut també criteris discordants als mitjans tot i que davant del dubte la majoria deien que, no no, només carregat; al Q de 9 ens hem mullat i hem dit que, segons les bases del Concurs -únic reglament escrit per arbitrar en aquestes polèmiques-, el pilar estava descarregat; podeu veure detalls en càmara lenta al programa d’aquest diumenge: http://www.quartsdenou.cat/
Jo, com la majoria dels Castellers de Barcelona, no penso barallar-me massa pel tema, sobretot si, aviat, tornen a intentar-lo i l’acaben descarregant a la perfecció. Tot i amb això, m’agradaria que passés a la història com al primer descarregat, perquè el primer carregat -i l’únic- segueixi sent el que van fer a la diada dels Bordegassos, l’any 2000 a Vilanova.
M’agrada aquesta actitud serena de ” la meva colla d’adopció“. En alguna altra colla si el pilar estava descarregat o no hagués provocat ja actituds irreductibles i polèmiques incendiàries. Els Castellers de Barcelona són una colla plagada de bona gent, de castellers entranyables i voluntariosos que han tingut menys sort del que l’esforç i la constància mantinguda al llarg d’aquests 40 anys es mereixien. Costa de ser la colla “de la ciutat” en una capital on la identitat està molt diluïda, l’oferta d’oci és molt gran i determinades activitats tradicionals sonen a rurals o a passades de moda. A ells, com a moltes altres colles, els ha costat mantenir el nivell de 8, malgrat haver arribat a assolir castells de 9, i això és especialment dur, quan observen que a la colla més veïna -i per tant la més rival- l’entusiasme de la joventut els permet filtrejar amb les punteres, passar-los davant en els rànquings i tenir una identitat clara, encara que sigui de barri.
M’estimo els Castellers de Barcelona, sobretot quan estan contents. Però també pel que han fet i pel que representen quan les coses no van tant bé.
Les fotos les he pispat al meu company Lluís Ribes, un dels pingüinos més simpàtics de Lavínia Interactiva, que és un gran fotògraf i a més té un bloc molt recomanable: http://lluisr.blogspot.com/
El meu amic Bienve (a qui dissabte lliuraran el Premi Nacional de Cultura, en directe pel C 33), parla molt encertadament de la Copulacció del Pau Riba en el seu bloc : http://bienve.wordpress.com/ . Llàstima que la coordinació del show fallés una mica i el castell acabés caient en una mena de “coitus interruptus” entre la sardana espatarrada i el castell flàccid.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un vermell barceloní que encara vola per damunt d’un pilar que ens ha posat al cor mediàtic de la castellística actual 😀