La independència d’Arenys
Avui Arenys de Munt centra l’atenció mediàtica de tot Catalunya i, pel que sembla, també d’una part d’Espanya sobretot d’aquella part que s’entossudeix en preocupar-se i voler evitar que la gent expressi amb llibertat la seva opinió, d’aquella que té por de que la Sobirania Popular tant reconeguda en la tant vilipendiada Constitució Espanyola s’expressi, encara que sigui parcialment (en un petit municipi) i simbòlicament (sense cap repercussió legal).
A qui fa por un referèndum? Per què fa por una consulta on es pot votar que sí, però també que no? A mi m’agradaria que ens fessin votar més sovint que sí o que no a qüestions transcendents i també més quotidianes, com fan a Suïssa o als Estats Units, per exemple.
Ja veurem què passa a Arenys i quines conseqüències té a la vila i al país. Però a mí el que més gràcia m’ha fet de tot això és la cara que se’ls hi ha quedat a alguns que pensaven que això d’Arenys de Munt era només l’extensió pagesa de l’Arenys autèntic i setciències que és el que està arran de platja. En la pica històrica entre els de Munt i els de Mar, els de la costa se’n reien d’aquella frase dels de dalt de “Arenys només n’hi ha un que és Arenys de Munt”.
Ara els mitjans parlen del referèndum d’Arenys, de l’alcalde d’Arenys (que pel que m’han dit és nascut a la banda de Mar) de la iniciativa d’Arenys (per cert aquest alcalde no anava en una llista recolçada per Iniciativa?) o dels mossos patrullant a la riera d’Arenys… i ningú dubta de quin Arenys es tracta.
A Arenys de Munt hi vaig anar una vegada amb una colla de bordegassos, quan tenia 16 o 17 anys, a fer una guerra de bombardes de guix contra els d’Arenys de Mar, guerra de la qual hi han anècdotes molt divertides però que va acabar accidentalment i precipitadament amb un incendi forestal. A l’altra front de la batalla hi havia gent com l’Agustí Espriu, en Ramon Floris, el Pep Quitana o la Núria Nogueras, que no coneixeria però fins al cap de molts anys. De més petit encara, hi havia anat alguns anys amb la meva àvia Joaquina i tota la família en una trobada que feien al mes de maig al parc de Lurdes “los hijos de Mosqueruela en Catalunya“, on es lloava la Virgen de la Estrella, s’hi dinava i s’hi cantaven jotes i on l’atracció era sempre el Ramon Arcusa, del Duo Dinàmico, fill com jo d’una immigrant nascuda en aquell poblet aragonés de la comarca de Gúdar-Javalambre, a tocar de la serra de Gúdar i al costat de l’Alt Maestrat.
Amb els anys vaig conèixer força bé la “gaia vila” d’Arenys de Mar, però d’Arenys de Munt no en vaig sentit a parlar gaire. Segons els meus parents arenyencs, de l’altre Arenys hi venien les minyones que servien als senyors del de Mar, algunes pageses a vendre verdura a la plaça i algunes puntaires amb menys trassa que les que feien anar el coixí a la vora de la platja.
Amb el temps, he conegut gent nascuda a Arenys de Munt que quan diu d’on és parla simplement d’Arenys, no tant per alló d’Arenys només n’hi ha un... sinó més aviat per mantenir l’ambigüetat davant els coneixements geogràfics de l’interlocutor o fins i tot les simpaties que un pugui tenir per un dels dos pobles en conflicte permanent per la rivalitat veïnal.
Com reaccionarà ara Arenys de Mar a la popularitat mediàtica dels seus veïns d’Arenys de Munt?
Demanaran l’annexió dels pagesos de dalt al nucli de Mar?
Formalitzaran el registre del nom d’Arenys a la Societat Internacional de Patents i Marques?
Passaran de referèndums i declararan unilaterlment la independència?
La independència d’Arenys… però de què? … d’on?
Tant se val: la independència!
Un altre dia podem parlar del referèndum, i de l’alcalde Carles Mora i de la candidatura AM 2000 (al 2009 !), i d’ICV, i de l’Onze de Setembre, i de la bandera vilanovina que va presidir l’acte institucional, i de la cantant israeliana Noa boicotejada pels d’IC (tornem-hi amb la coherència dels de debó ) i del 150 aniversari del president Macià, i de la sentència de l’Estatut…
Us dono tema per si voleu anar fent comentaris.
Si voleu informació sobre el referèndum: http://www.coc130909.org/
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier,
quant de temps, oi?
Lllegint el teu escrit he pensat en un altre d’un bon àmic (i amb qui comparteixo vinya Arenyenca 🙂 i potser ajuda a respondre els teus interrogants sobre la reacció dels d’Arenys de Mar.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144713
Hola Xavier, soc en Nani Viníssim i tot llegint el teu apunt, veig que la teva àvia també es diu Joaquina. Tot i que són d’una altre generació,conec als teus companys de les “bombardes”. Veig que hauré de demanar en Pep o en Ferron em completin el quadre.
Avui Arenys de Munt era una festa, emocionant.
Nani Viníssim
Doncs jo, que també sóc ATV (arenyenca de tota la vida), et dic que em sembla ‘estupendu’ que un cop l’any, els de Munt, tinguin una mica de protagonisme.
‘Com reaccionarà ara Arenys de Mar a la popularitat mediàtica dels seus veïns d’Arenys de Munt?’
Doncs com ha de reaccionar una bona veïna, buscant casa a Arenys de Munt!!! 😉
petons
MC (que t’estima com si fos ta germana)
Gràcies amics (i amiga-germana).
M’agrada comprovar que encara hi han arenyencs entre els lectors ocasiinals (o habituals) del meu bloc.
És el que jo deia, ahir al Polònia , que són els analistes més lúcids del país treien dos grans símbols (o topics) arenyencs: L’Espriu i el Calisay… i els treien de símbols… d’Arenys… DE MUNT !!!!!!!!!!
És el que deien, el proper refrèndum que sigui d’annexió… del de Mar al de Munt, je je.