Quin fàstic !
Astorats? convulsionats? trasvalsats? bocabadats? indignats? decebuts? desencantats? fastiguejats? … ?
S’acaben els qualificatius per definir com estem els ciutadans normals d’aquest país (i tant se val la dimensió que cadascú li vulgui donar al terme) davant del que està passant amb els polítics i la corrupció generalitzada que esquitxa present, passat i futur d’uns representants del poble elegits per nosaltres en el que ens creiem era una democràcia consolidada.
Això és Marbella? És Itàlia? És Rússia? És Àfrica? És una república bananera? ….?
No senyors, no. És Catalunya, és Espanya, és Europa… són els nostres pobles i ciutats, són els nostres alcaldes i regidors, són els nostres consellers (o ex) de la Generalitat, són els dirigents de les nostres entitats més emblemàtiques…
Quin fàstic!
Venen ganes no només de no votar mai més, sinó de marxar ben lluny, a un país, a unes ciutats, a uns païssatges on la gent, els administrats i els que administren, siguin una mica normals… Si és que aquest lloc idílic encara existeix.
No m’agrada el jutge Garzón quan va de superheroi justicier. No m’agrada la Guàrdia Civil escorcollant una casa de la vila. No m’agrada una Administració de Justícia gremialista, lenta i contradictòria. No m’agrada la barreja de polítics vells i foscos amb polítics nous i potser igual de tèrbols, de sigles alternatives i que crèiem diferents, units per la corrupció, encara que sigui “presumpta”.
No sabem encara res d’aquest nou episodi, però penso que ja no ens queda energia per seguir aguantant més ensurts.
És el ventilador general que s’ha posat en marxa? Són les mantes que ja no aguanten més brutícia a sota? Han reventat les clavegueres?
A Santa Coloma, al País Valencià, a Madrid… al Palu de la Música, al Barça! Espies, comissions, diner negre, robatoris de diner públic, ganivetades cainites, traició als electors…
Quin país, quins països, quines espanyes podem reivindicar sense que ens caigui la cara de vergonya? Vergonya aliena, sí. Però vergonya.
Queda lloc per l’esperança?
Fins i tot els que volíem veure sempre que quedava algun got mig ple ens estem quedant amb la vaixella destroçada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier, si em deixes vinc! Realment és espectacular! I espera…
Ep, Xavier, que ja ens ho deia l’Espriu:
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret».
No és el moment de guillar, és el moment de ser ciutadà, d’exigir responsabilitats, renovació i regeneració. D’exigir a Pasqual Maragall que aclareixi el 3%, i a Jordi Pujol que parli també, i al Colominas que estiri de la manta… I els periodistes, a banda de discutir sobre la digitalització i la crosta, potser hauríem de fer una mica d’autocrítica i plantejar-nos si encara queda algun sentit a la nostra professió. Si jo fos el director de qualsevol diari català, crec que avui presentaria la dimissió. Que hagi de ser justament el Garçon qui ens vingui a fer bugada, ja ens val…
Fa poc vaig veure per TV3 un home que el van posar a la garjola per traficar amb estupefaents, era una camell de pa sucat amb oli, va passar un temps empresonat, evidentment això s’ha de penalitzar i perquè així ho contempla la llei.
El Sr. Millet i soci, no els empresonen ni tan sols un minut, el Jutge creu que no hi ha perill de fuga, per tant, no es necessari decretar la presó incondicional. Cas Gürtel al País Valencià i ara, ens esquitxa directament a Catalunya, per primera vegada sortim a les notícies, no pel nostre bon saber fer, sinó per lo “pillos” que som, és venident que el Sr. “Pillet” està tirant de la manta, i Xavier, el cas Sta. Coloma no serà el primer ni l’últim a Catalunya, perquè molts municipis estan corruptes.
Jo aniré a votar, és un deure, perquè molta gent va perdre la vida per aconseguir aquest dret, però votaré en blanc, he perdut la confiança i com dius, no crec en ningú ni en res.
En quan a l’esperança, sí, crec que encara hi ha gent vàlida, amb voluntat de fer les coses bé, la qüestió és si aquestes persones voldran donar la cara algun dia i treballar pel poble.
Com dius, jo també marxaria, ben lluny.
Hola Xavier,
A mi que em vingui el Garzon en pla estrella, no em desagrada massa, però si que em preocupa que un assumpte com aquest no es detecti i s’executi el consequent procés d’investigació i si cal judicial des de les administracions més properes. Començant pels diferents organismes de control econòmics que crec que tot municipi en té.
Però més preocupant és el silenci de tota la vida política. En Pujol va dir en una entrevista a TV3 fa poc que millor no tirar del llençol perquè sinó ens fariem mal tothom. Sí, sobretot els ciutadans… . En Maragall, 4 anys enrrera va treure el famós 3% que va desapareixe com un polvo d’una nit. I en Montilla, afirma “No todos somos iguales” en una declaració institucional fa una setmana. Home!, doncs per fer aquesta afirmació hauràs de conèixer qui no ho son d’iguals dic jo!
Aquesta és la posició dels nostres gobernants en front de la corrupció. Doncs sí, quin fàstic!