L’Estatut i la dignitat de Catalunya
Pasqual Maragall, quan era president de la Generalitat, va fer una profecia que el temps ha convertit en realitat: “L’autèntic problema d’Espanya en els propers anys ja no serà el País Basc, sinó l’encaix de Catalunya“. Ho va dir quan s’iniciava el llarg i esgotador procés de redactar un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya que avui, sis anys després, encara segueix centrant les editorials dels diaris, els debats polítics, les deliberacions d’un tribunal polititzat i deslegitimat, i el malestar ciutadà.
El president Maragall no preveia les tensions que comportaria el frustrat procés de pau a Euskadi i tampoc que el seu atreviment d’impulsar una nova relació de Catalunya amb Espanya contribuiria a la desfeta del primer tripartit i a la seva jubilació anticipada.
El temps ha donat la raó a Maragall. Però ara ni ningú recorda aquella profecia, ni ningú fa res per capgirar-la. Catalunya és el problema d’Espanya. I Espanya no sap o no vol resoldre el problema. I els polítics catalans parlen però no fan res. Paraules quan necessitem fets. I els de Madrid demanen calma, diuen que ja en parlarem passat festes (després de 6 anys !!!) o reclamen acatar la sentència d’un Tribunal Constitucional indigne de ser la garantia de la Carta Magna d’un Estat de Dret.
Tots els diaris catalans de paper fan avui una editorial, insòlitament conjunta, per reclamar que es respecti la dignitat de Catalunya:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/editorial_la_dignitat_de_catalunya_79407.php
Som possiblement davant l’última oportunitat de creure que l’encaix de Catalunya amb Espanya era possible. Si tot va com tothom sospita que anirà i un tribunal caducat, segons la seva pròpia normativa legal, es carrega una llei orgànica aprovada per les Corts i refrendada per la sobirania popular -fet insòlit en 30 anys d’història democràtica- l’encaix és impossible.
Tot plegat, un bon argumentari perquè els catalans celebrem contents el Día de la Constitución Española, el proper 6 de desembre.
Adjunto en els arxius d’aquí sota tres articles, gens independentistes, que m’han semblat molt interessants i que recomano llegir a més de l’editorial conjunta dels diaris d’avui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier,
La meva modesta opinió és que els problemes enquistats que no tenen solució no han de ser considerats com a tals.
El problema real és que falta conciència i coratge de tothom i lideratge d’alguns per voler veure-ho així i actuar en conseqüència.
Falcato.