Les fotos d’Iguazú
3 de desembre de 2007
14 comentaris
Ho he aconseguit aquí hi ha les fotos… Bé només algunes que n’he tirat 200. Llegiu la crònica anterior abans de mirar les fotos
Ho he aconseguit aquí hi ha les fotos… Bé només algunes que n’he tirat 200. Llegiu la crònica anterior abans de mirar les fotos
No ha estat el dia del 50 aniversari, ha estat un any després i el dia del Sant. Però ja m’he batejat sota les catarates d’Iguazú i els esperits de la selva s’han conjurat amb mi perquè la segona part sigui tant potent, natural i fluïda com aquesta “aigua gran” dels indis guaranís que no
He tingut algun problemilla en penjar les fotos. Us poso aquí la dels amics que no van venir a l’asado, però que també van contribuir a la meva estada bàrbara a la capital d’Argentina.
Irse de Buenos Aires tras catar un asado como el de anoche no lo consigue ni el turista mas millonario, viste? Los amigos de Luqui son fantásticos, que unos sean del Boca y otros del River y no se muerdan entre ellos sino que compartan bifes y batatas dice mucho a su favor. Este Buenos Aires
Un no parar. I sense pretendre veureu-ho tot deunidor el que vaig veient. Sense pressa, llevant-me doreta (el jetlag al revés en fantàstic) i deixant fruir… L’amabilitat i la cordialitat de la gent és el més gratificant, començant pel Luqui Negro i l’Astrid que m’han deixat ocupar-lis el pis i l’ordinador, i seguint pel Nano i la
Explicar-ho tot és impossible. En tot cas faré un repàs d’anècdotes. El personatge més impresentable fins ara ha estat el Coque, el gat del Lucas i l’Astrid que se m’ha pixat al llit aquesta nit… i no es argentí, és català de Castelldefels!!!! Els porteños, en canvi, són encantadors, com un senyor que li pregunto
No us ho creureu, però acabo de sopar amb la Vero uns sanwitxos freds farcis de les sopreses més variades típicament portenyos, i el tema de conversa no ha estat la Patagònia, no. Ha estat el Sergi López Si, el meu país és tant petit que quan el sol se’n va a dormir mai no
Ja soc a Buenos Aires. L’avió ha anat bé i la “turbulència” més impressionant del viatge la va fer quan sortia del Prat, com si s’hagués trobat un esboranc de l’AVE. La capital d’Argentina és un no parar. Contrasta amb la calma melancòlica del Lucas, que m’ha vingut a esperar a les 7 del matí
Semblava impossible, però demà és 26 de novembre i comença l’aventura. Un any fent plans i molts anys més d’història de desitjos, reptes, il·lusions, alguna compartida amb persones que ja no hi són… Jo que no acabo mai les coses del tot em semblava que, sol, no m’atreviria a muntar la que he muntat. En
Dilluns de la setmana que ve, si no passa res, estaré dalt d’un avió camí de Buenos Aires. I vull que aquest bloc sigui el substitut de les postaletes que hauria d’enviar als amics. Abans però, no us perdeu el Quarts de Nou, de diumenge 25 de novembre, l’últim de la temporada que anem a
Demà dissabte a Can Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca, l’equip del programa Quarts de Nou farà un "curset" pràctic de castells a base de les tècniques que aplica l’empresa Team Towers ( http://www.teamtowers.com/ ). Si voleu venir a fer pinya (o a pujar) serà de 4 a 6 de la tarda i el premi és
Al Mercat de les Flors actua el coreògraf Édouard Lock que combina poesia i música i recrea ballets del passat, inspirant-se en obres romàntiques com El llac dels Cignes i la Bella Dorment del Bosc. La cosa es diu Amjad – La la la Human Steps. Ha estat la Miski la que m’hi ha enredat. Ens
En aquest bloc parlarem de castells sovint i intencionadament, però la primera ocasió ha estat fruit de la casualitat. O no. L’Enric Sala que m’estima molt i ja s’ha posat el meu bloc als "favoritus" em convida a visitar el Blog de l’alcalde de Mataró i mireu que hi ha trobat. La foto és del pilar
Bé, això funciona. No ha estat al primer intent. He hagut de desmuntar el peu un parell de vegades i quan els terços han tirat amunt, tot just l’hem carregat. El primer text que havia escrit (amb foto i tot) ha desaparegut per art d’encanteri. El Vicent "Gates" (que d’això en sap molt) m’ha dit
Hola.Els meus amics de Vilaweb m’han regalat aquest bloc, dient-me: amb el que a tu t’agrada explicar i amb la quantitat d’amics que tens perquè els hi expliquis, necessites una eina ben cool i ben moderna. I així que he decidit encetar aquest Bloc amb la intenció de que no sigui un instrument de monòlegs,