A Vilanova també un SÍ pel futur
El 13 de desembre, l’anomenada consulta sobiranista es farà també a Vilanova i la Geltrú. Els ciutadans podrem anar a votar “sí” o “no” o “en blanc“, com si fos un referèndum, que legalment no ho és… no fos cas que vingués la Fiscalia de l’Estat, l’Audiencia Nacional o la Falange a detenir-nos. La pregunta és si ens agradaria que Catalunya fos independent. En concret es diu: “¿Està d’acord en que la nació catalana sigui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. Es podrà votar des de les 9.00 a les 20.00 a diversos col·legis electorals ubicats en recintes privats, des de la seu social d’algunes entitats fins a garatges particulars cedits per a l’ocasió.
Hi ha algunes coses que no m’agraden d’aquesta consulta i de l’ambient excessivament lúdico-carnavalesc que l’envolta, però jo crec que tots els vilanovins i vilanovines hauríem de participar-hi. Jo de fet ja ho he fet, vaig anar a votar anticipadament i vaig votar que sí; hi hagués participat igualment si hagués tingut ganes de votar que no.
Malgrat les ambigüetats i les contradiccions d’aquest referèndum, encara trobo més actituds absurdes o imposicions antidemocràtiques en aquells que voldrien prohibir-lo o també en aquells que creuen simplement que aquests actes sorgits de la iniciativa ciutadana són perillosos, frustrants o inconvenients per a la convivència. Un referèndum no és l’única eina d’una democràcia ni possiblement la millor; una elecció de sí o no, sense matisos, dóna a vegades resultats desastrossos com ha passat alguns cops a Suïssa o als USA i no només amb els minarets. Però un referèndum també dóna categoria de Llei a una proposta i per això -l’Estatut n’és un exemple- cap tribunal ni cap govern pot contradir la decisió expressada per la sobirania popular.
Amb tot, crec que s’ha d’anar a votar. El que es vulgui, però cal anar-hi. I tal com s’estan posant les coses, crec que el més interessant és que tothom voti que SÍ, encara que oficialment sigui un referèndum de broma, i que tothom votès que SÍ el dia que ens ho preguntin en sèrio.
Fer el primer pas per la independència en una condoneria (un dels col·legis on es podrà votar diumenge a Vilanova) no em sembla massa seriós. Possiblement en aquell establiment s’hi poden preparar coses molt més interessants que l’autodeterminació col·lectiva, però fer-hi política… dóna massa arguments a guionistes satírics o a tertulians cridaners. Tampoc em sembla correcte que entitats cíviques que es dediquen al folklore o a l’esbarjo es signifiquin en un tema eminentment polític sense haver demanat l’opinió dels seus socis. Però segurament aquestes imperfeccions són fruit de l’anormalitat que suposa que una iniciativa ciutadana tant potent com aquesta no es pugui fer en un recinte municipal (de la ciutat i dels seus ciutadans) a on sí s’hi fan, per exemple, cursos de macramé o de dansa del ventre; oficialment, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú -la nostra institució democràtica més propera- ignora un exercici de democràcia ciutadana, civil i espontània, que per infreqüent i noble hauria de tenir tot el seu suport.
Tampoc m’agrada el cartell i el mapa que publicita la consulta. El “tú decideixes” no és exacte (que més voldríem!) i… el mapa… ¿De quina nació catalana estem parlant, del principat de Catalunya o dels Països Catalans? Em sembla un error colar un concepte minoritari i partidista en un moviment que es pretén unitari i massiu; els Països Catalans com a unitat política (altra cosa és la lingüística) és un concepte que, si més no, caldria revisar; perquè si el referèndum definitiu l’hem de fer amb els nostres germans (o cosins) del País Valencià i les Illes… ho tenim força cru… I estem parlant de sobirania popular, no? El mapa, a més, assenyala els PP.CC. però deixa les altres nacions europees (Còrcega, Galícia, Irlanda,…) dins els seus estats opressors… Quina falta de solidaritat !
El vot dels menors d’edat o dels residents sense empadronar, també, donen a la consulta unes ganes excessives d’inflar resultats, la qual cosa li treu rigor a l’hora de fer valoracions i comparances.
Segurament quan calgui fer el referèndum de debó haurem aprés dels errors i aquestes pífies de principiants seran corregides. És per això que cridar a la participació de diumenge i demanar un SÍ decidit em sembla una aposta de futur. I aquesta avui pot ser l’única via, quan vivim en un present encallat, perquè els nostres parents espanyols volen tornar a les cavernes del passat.
Hi ha més informació sobre la consulta a Vilanova en les activíssimes pàgines d’internet de la
Plataforma Vilanova Decideix: http://vngdecideix.wordpress.com/ http://www.facebook.com/event.php?eid=197858907551#/group.php?gid=126345213329
El meu amic Francesc Marc Àlvaro, amb qui no sempre coincidim en les anàlisis polítiques, fa un article sobre el tema que signaria gairebé del tot. Us el copio als arxius. I en destaco aquesta frase que li fa de conclusió: “Hi ha qui sense deixar de tenir els peus al terra, compartim l’editorial conjunta en defensa de l’Estatut i, encara que sembli un contrasentit, votarem que sí el diumenge“.
El meu jefe a la Facultat, el Marçal Sintes, amb qui encara discrepo més sovint, fa un article a l’AVUI que jo també signaria i que diu coses semblants a les que jo intento exposar aquí:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/179725/dignitat/amb/esperanca.html
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un dels motius pels que m’he animat a anar a votar és per donar recolzament a una iniciativa ciutadana de praxis de la democràcia i així donar-lis també als partits un toc perquè les eleccions de tota la vida, des de fa un temps ja no em trempa per culpa d’ells. A veure si s’enteren.
No m’agraden les paraules que diuen que aquest event no és oportú o que són propaganda política. Quan no és oportú un “referèndum”? Quan ho decideix un polític? Quan un “referèndum” és propaganda política? Des de sempre, perquè el mínim que pot tenir un partit polític és una posició ferma cap a una de les dos opcions.
Curiós, els partits que estarian al favor de NO em comptes d’engrescar a la gent a que voti pel NO, sencillament anima a que la gent no vagi a votar: tot el contrari que a les eleccions.
Xavi,
m’has emocionat.
Oblidem les picabaralles d’aquest matí……..i endavant les atxes!
Josep